Un total de 422 persones (242 dones i 180 infants) necessitaren els serveis de les cases d'acollida que l'Institut de la Dona té repartides per l'arxipèlag balear. Era l'única sortida per deixar enrere el malson que representen els maltractaments i poder comptar amb l'ajut de professionals per reprendre una nova vida.
En l'actualitat, el Govern balear disposa de 157 places distribuïdes en cinc d'aquestes llars (tres a Mallorca, una a Menorca i una a Eivissa). És aquí on les víctimes de violència de gènere es poden tornar a sentir segures i on aprenen a perdre la por i recuperen la confiança en elles mateixes.
Segons explicà la directora de l'Institut de la Dona, Isabel Llinàs, la xarcra de la violència de gènere ha provocat que aquestes dones i els seus infants haguessin de deixar enrere tota la seva vida per cercar refugi en aquestes cases, la ubicació de les quals és un secret. El que es pretén és que «els maltractadors no puguin continuar assetjant les víctimes i que elles puguin reprendre una nova vida amb normalitat». En alguns casos, la situació és tan perillosa que els serveis de l'Institut de la Dona han traslladat alguna víctima i els seus fills a una casa ubicada en una altra illa per evitar situacions de risc.
Llinàs detallà que d'aquestes dones que al llarg de l'any 2006 passaren per les cases d'acollida, més del 72 per cent havien patit maltractaments físics i psíquics, i el 77 per cent eren molt joves, amb edats compreses entre els 18 i els 40 anys. La directora de l'Institut de la Dona ressaltà que de cada vegada més les dones perden la por de denunciar els maltractaments i les situacions de violència de gènere que sofreixen, tot i que encara hi ha casos molt «sagnants» i algunes han hagut de deixar «fins i tot l'illa per poder prosseguir la seva cura, sense por de trobar-se amb el seu agressor».
A les cases d'acollida, tant dones com infants reben tota l'ajuda per poder afrontar la seva nova situació. Als centres reben el suport de psicòlegs i de pedagogs, i ajuda de treballadors socials que els donen tot tipus d'orientació per trobar una feina.
Per Llinàs, «és molt importat que la dona sigui independent de l'home econòmicament», perquè en molts de casos la dona suporta els maltractaments perquè creu que no té cap sortida econòmica i no podrà mantenir els seus fills per ella mateixa. «Afortunadament, de cada vegada són menys, però a les cases reben tot l'ajut necessari i la formació per trobar una feina que els permeti aquesta independència», assenyalà Llinàs.
A més, en aquestes llars d'acollida també tenen l'assessorament d'uns serveis jurídics que els donen tota la informació necessària sobre la seva situació, tant pel que fa a separacions i divorci com per denunciar les agressions i, el que per les mares és més important, en quina situació queden els fills en relació a l'agressor.
