Encara no ha finalitzat el seu mandat i admet que ja sent una certa enyorança. Després de 4 anys al capdavant de la UIB, Avel·lí Blasco deixa, a finals d'abril, el càrrec de rector a mans de Montse Casas. Vol que el recordin com una persona accessible i de consens. El seu mandat, però, no ha estat fàcil. Ha hagut d'afrontar tres canvis de titular del Ministeri i modificacions de la Llei d'Universitats. Amb tot, està satisfet de la gestió i té la consciència tranquil·la. Només hi ha una espina: no haver pogut adaptar les titulacions de grau al nou Marc Europeu. Ara es dedicarà a la recerca i docència de la seva especialitat: el dret administratiu.

Avel·lí Blasco diu adéu. Després de 8 anys de gestió, primer com a vicerector de Projectes i Relacions Internacionals durant l'etapa de Llorenç Huguet (1999-2003) i després com a rector de la UIB (2003-07), ha decidit dedicar-se novament a la recerca i a la docència. El catedràtic de Dret Administratiu deixa pel record més bons moments que no amargs en el seu pas per la UIB. Té clar que a la Universitat hi manca, encara, un cert sentiment i compromís col·lectiu i demana a la comunitat que aparqui els interessos particulars en benefici de la institució docent.

-Com se sent ara que ha de dir adéu a quatre anys de rector?
-És una estranya sensació, sóc conscient que s'està acabant una etapa i m'ho prenc amb l'enyorança que això suposa perquè m'ho he passat molt bé. Però també estic content, el procés electoral ha estat exemplar, hem donat una bona imatge a la societat.

-Per què no va voler optar per la reelecció?
-L'any passat vaig fer una reflexió tranquil·la i vaig pensar que després de 8 anys de gestió, ja era el moment de dedicar-me a les meves coses, de tornar a fer classe, i sobretot una recerca digna. Me'n torno al meu despatx de la facultat de Dret a l'edifici Jovellanos a publicar articles científics de la meva especialitat, el dret administratiu.

-En el seu mandat ha hagut d'afrontar canvis dins el Ministeri. Ha estat especialment dur?
-Ha estat un període d'incertesa, hem tingut tres ministeris. Vaig entrar la primavera de 2003 i vaig aguantar un any amb el Govern del PP, després van venir els socialistes, amb una primera ministra i amb distintes propostes. Però la qüestió universitària no avançava i va venir el relleu de Maria Jesús San Segundo per la tercera ministra, Mercedes Cabrera. Però realment dels 4 anys que he estat no hem pogut avançar en les titulacions de grau.

-En postgrau sí que heu pogut avançar, no?
-Sí, el curs passat vam aprovar vuit màsters oficials adaptats a l'Espai Europeu i ara n'hem aprovat 15 més. Crec que va ser un encert.

-Què destacaríeu de la gestió d'aquests anys?
-Crec que hauríem de destacar el tema del finançament. Hem experimentat una pujada important. En el 2003 no arribàvem a 39 milions d'euros de la transferència del Govern i enguany pels propers 10 anys tenim 52'4 milions. Això vol dir que és més d'un 36% d'increment. Segurament faran falta més doblers, però aquest finançament no inclou les infraestructures. Vam signar un pla plurianual d'inversions per valor de quasi 30 milions d'euros, el més important és la biblioteca central. També s'inclou la reforma de Can Oleo i l'ampliació de Ramon Llull.

-Can Oleo i els edificis de la UIB dins Ciutat són reptes que tots els candidats duien en el seu programa...
-Això es farà perquè Can Oleo el tindrem disponible a finals d'any. Pensa que aquest edifici és de la UIB des de 1974 i en gairebé 30 anys no s'havia fet cap tasca de manteniment. Can Oleo serà una fita important per la Universitat i per la ciutat. És un gran palau gòtic, no n'hi ha d'altres a Palma.

-Algun projecte frustrat?
-Les noves titulacions. Això per mi és l'espina més gran, però hem fet el que hem pogut. Hem incorporat experiències pilot com la implantació de les noves metodologies i vam crear una oficina de convergència europea.

-Què me'n diu de les crítiques sobre la projecció o captar més estudiants?
-Sí sense dubte, tot és millorable. Una de les finalitats de l'EEES és ser capaços d'atraure gent de fora, especialment en el postgrau. Et diré més, el postgrau o bé és capaç d'atraure gent de fora o vol dir que no té prou prestigi. Aquesta línia la comparteixo totalment. Però a vegades necessites mitjans: una de les diferències amb altres universitats anglosaxones, és que disposen d'un campus amb més de 3.000 habitacions per estudiants. Nosaltres en tenim 96, no ens basta.

-Quina opinió li mereix l'elecció de Montse Casas?
-Casas és una catedràtica de prestigi. S'ha llaurat una imatge, quan va ser síndica de greuges, de persona seriosa, analítica i molt imparcial. No dubto que ho farà molt bé.

-Algun consell?
-El més important és sentir-se rector de tothom. La UIB és una estructura molt poc vertical. Això vol dir que has de treballar recolzant-te amb els càrrecs intermedis i has d'aconseguir il·lusionar-los amb el teu projecte. Tots hem d'estar al darrere de l'equip rectoral remant en la mateixa direcció.

-Ha trobat reticències?
-He trobat que a la Universitat a vegades ens manca sentiment col·lectiu. Demanaria a totes les persones que pensin en termes institucionals perquè estam en un mateix vaixell i el que és bo per la UIB és bo per tots. Més d'una vegada he hagut de fer front a peticions que anaven en contra dels interessos generals. S'han d'establir regles de joc netes i transparents.

-Es considera un successor d'Huguet?
-Llorenç era una persona de consens, dialogant i accessible. Sí que crec que ens pareixem en la manera d'actuar: mira, el 97% dels acords del consell de Govern els hem aprovat per unanimitat. M'agradaria que em recordessin com un rector de consens. He intentat actuar amb transparència. Ningú em podrà dir que el meu equip n'ha sortit beneficiat.