Dissabte que ve tindrà lloc a Palma una manifestació històrica
per la conservació del territori. Dia 17 de març, però, també és el
dia triat per una altra causa noble: la promoció i el respecte per
la llengua occitana. A la ciutat de Besers, al Llenguadoc, s'hi
manifestaran els col·lectius que estan en contra del centralisme
que practica l'Estat francès a les seves minories culturals i
lingüístiques. Precisament, ahir arribà a Palma Domergue -que no és
altra cosa que Domènec en occità- Sumien, sociolingüista que
participa al cicle «La Romània Conflictiva.-És realment l'occità
una llengua minoritària i minoritzada?
-I tant! Bé, matisaré: Occitània geogràficament ocupa 1/3 part de
l'Estat francès, on viuen més 14 milions de persones. Ciutats
d'anomenada com Bordeus, Marsella o Montpeller són occitanes. El
nombre de parlants, percentualment, és reduït. Segons xifres de
1999, saben parlar aquesta llengua quasi un milió i mig de
parlants. Els parlants reals, és a dir, els que l'empren cada dia,
però, només són mig milió.
-Quins reconeixements té aquesta llengua per part de les
institucions?
-Per part de l'Estat francès, cap. El principat de Mònaco, que
també és occitanoparlant, tampoc no n'hi reconeix cap. La
Generalitat de Catalunya és l'única institució que, amb el nou
estatut que ha aprovat fa poc, igualà les condicions de l'aranès -o
occità que es parla a la Vall d'Aran- a les del català.
-La nació occitana està fragmentada en diferents departaments
francesos.
-Sí. A grans trets, les demarcacions dels departaments francesos no
segueixen un criteri històric ni cultural. Xapen el territori
obeint criteris únicament administratius. Per exemple, el
Departament dels Pirineus Orientals aplega la Catalunya Nord i una
part d'Occitània. Així i tot, arreu del territori els parlants de
la llengua, tant si són de la Gascunya, com de Marmanda, es
reconeixen com a membres d'una comunitat lingüística, baldament que
anomenin la seva llengua amb nom el pejoratiu de «patuès», i no
occità.
-Quins partits polítics defensen la causa occitana?
-Hi ha molt poca gent a França que discuteixi l'article 2 de la
Constitució, que va ser incorporat el 1992. És aquell que diu «El
francès és la llengua de la República». Hi ha pocs diputats que
gosin discutir el centralisme francès. Únicament els Verds i el
Partit Comunista incorporen punts programàtics seriosos pel que fa
al reconeixement de les llengües minoritàries de França.
-I què diuen del paper de Segolène Royal a les properes
eleccions presidencials?
-Jo crec que els socialistes fan moltes coses amb vista a la
galeria. Dins el Partit Socialista, hi ha membres que hi creuen, en
la causa occitana, però n'hi ha d'altres que són tant o més
centralistes que la dreta. El candidat sortidor més conscienciat
sobre el tema de les llengües minoritàries és el candidat de
centredreta, Bayrou. Ell és occitanoparlant i quan fou ministre als
anys noranta va promoure l'ensenyament d'aquestes llengües al
sistema educatiu, encara que de manera feble. En qualsevol cas, les
intencions de Bayrou estan molt per sota de les de verds i de
comunistes.
-Occitània, no podria aprofitar la situació de la Vall d'Aran
per aconseguir una major projecció?
-Tots els occitanistes sempre han tingut els Països Catalans com a
referent. Mossèn Alcover, al Primer Congrés de la Llengua Catalana,
celebrat el 1906, defensava una gran àrea pancatalana que incloïa
Occitània. Ja voldrien molts, tenir a França la situació de
diglòssia que es viu aquí. De tota manera, jo crec que en aquests
moments Occitània ha de fer el camí tota sola. No ens podem aferrar
a vosaltres, catalans, perquè ja heu fet part del camí. Tot i que
és evident que teniu mancances pel que fa a l'ús social de la
llengua, la situació de l'occità es troba molt lluny de la del
català. Així i tot, els catalans no podeu fer el treball pels
occitans. Valoram com a molt positives les mesures empreses per la
Generalitat, però els occitans també hem d'aprendre'n.-A França,
sembla com si algunes nacions històriques estiguin més ben vistes
que altres.
-És veritat. Catalans, bascos i bretons tenen més prestigi dins el
conjunt de l'Estat que no occitans, francoprovençals o flamencs.
Occitània fa molts segles que forma part de França i, per tant, el
sentiment identitari del poble està molt malmès. Als anys seixanta
i setanta hi va haver un gran dinamisme a favor de la llengua i
cultura pròpies. Als vuitanta es va extingir. Ara sembla que la
cosa torna a revifar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.