Els insults contra Zapatero impregnen Cort

Banderes espanyoles i del PP onejaren a la plaça enmig d'un ambient poc conciliador, tens i crispat

TW
0

En la mateixa línia de sempre: un to crispat, encès i cridant a l'aire insults de l'estil «asesino», «traidor» i «embustero». Una altra reacció del PP hauria sorprès. La plaça de Cort irradià ahir tensió. Una tensió envoltada per devers 5.000 persones que es concentraren ahir a la plaça de Cort en resposta a la crida del PP balear, en teoria, per exigir que l'etarra José Ignacio de Juana Chaos compleixi la seva condemna de tres anys per amenaces, i no per assassinats com alguns pensen. Alguns dels presents no sabien això, però tanmateix els era igual. Una hora abans de la convocatòria ja aparcaven els autocars al costat del moll vell procedents de municipis de les rodalies de Palma. No eren tants com s'esperaven i la majoria no estaven plens, segons féu palès el batle de Llucmajor Lluc Tomàs, que ironitzà dient: «jo només n'he duit tres, de passatgers» i dels 13 esperats només n'arribaren sis, d'autocars.

La dreta va ser ahir capaç de reunir els seus afins i demostrà una vegada més, que per damunt de la causa hi ha la unitat, una cosa que els sectors més progressistes no han après imbuïts pel romanticisme més ideològic. Fins i tot un dels manifestants ostentava, sense vergonya, una pancarta impregnada dels colors grocs i vermells de la seva Espanya on hi havia impreses unes lletres negres que deien: «Zapatero quién está detrás del 11-M»?. Els llums dels fanals de Cort s'encarregaren de realçar els colors de les les banderes d'Espanya -que foren repartides, previ inici de la concentració pel PP-. També onejaven les banderetes propagandístiques dels «populars», la bandera de Balears i fins i tot alguna perduda del Círculo Balear.

No es féu esperar. L'arribada del president Jaume Matas amb la vicepresidenta del Govern, Rosa Estaràs, i altres autoritats del PP a Cort, fou reverenciada amb aquests clams de rendició «presidente, presidente». Després, Matas es col·locà al capdavant de la pancarta que encapçalava la comitiva amb el lema «España por la libertad. No más cesiones a ETA». A partir d'aquí, el tímid assalt verbal de l'inici canvià de to. Cort s'impregnà d'un regust exaltat i la temperatura pujà de graus fins a l'extrem de perdre la consideració a gent allunyada de les seves idees. Una dona i el seu grupet de primera fila romperen una cartolina a un senyor que se sumà a la protesta. En aquesta deia: «Para mí De Juana Chaos es hoy un «señor», nuestro presidente simplemente Zapatero». No van saber ni llegir entre línies i per això no s'adonaren que era un dels seus. També rebé empentes.

«Zapatero embustero», «Zapatero dimisión», «España merece otro presidente», «España unida jamás será vencida». Aquestes consignes amb els insults ja esmentats foren els únics crits que propagaren. Contrastà el fet que les seves veus es tornaven més greus i potents cada cop que cridaven «asesino», però en canvi no s'escoltà ni la més remota proclama a favor de la pau. Sí ho feren tres dones que s'atreviren a endinsar-se per la plaça llançant globus a l'aire amb missatges de l'esti«Donau una oportunitat a la pau, no a la crispació». S'atreviren a massa. Reberen empentes i crits dels manifestants. Allà només tenia cabuda una sola veu i una sola idea. Tot d'una arribà la policia nacional per demanar-los la documentació. Era un ambient enrarit, poc conciliador, poc amistós. Feia por el to i feien por les formes. Feien por els missatges: ratllats com els discs antics. En realitat, fou una manifestació en contra del Govern central i, especialment, en contra de Zapatero, escollit democràticament pels ciutadans espanyols, perquè alguns no han paït encara alguna derrota.