Els balears que marxen a la Península superen ara els espanyols que arriben

La comunitat andalusa perd 1.192 persones mentre la balear en guanya 622 a Andalusia

TW
0

La immigració procedent d'altres zones de l'Estat a les Balears és ara inferior a l'emigració de ciutadans de l'Arxipèlag cap a altres comunitats autònomes. Segons es desprèn de la darrera revisió del padró publicada per l'INE, l'1 de gener de 2006 vivien en altres comunitats 1.475 ciutadans de les Balears més que l'any anterior. En canvi, la població balear procedent d'altres punts de l'Estat només augmentà amb 586 persones. Comunitats com l'andalusa, la més important a les Illes, davallaren en 1.192 persones, mentre que els balears instal·lats a Andalusia s'incrementaren amb 622 persones. Una de les explicacions d'aquest fenomen s'ha de cercar en el retorn al seu punt d'origen d'immigrants retirats amb fills, però també es pot justificar pel moviment de treballadors relacionats amb el sector turístic.

Les dades de l'INE mostren així mateix una desacceleració de l'arribada d'estrangers. Amb tot, el 17% de la població de Balears és estrangera, el sostre de l'Estat. En l'actualitat, els marroquins són la comunitat \132 estrangera predominant a 13 municipis de Mallorca, molts amb pes agrícola i industrial; els equatorians predominen a Palma i a Maria de la Salut; els argentins a Sant Joan; i els colombians a Banyalbufar. A la resta, la majoria són alemanys i britànics. Els municipis amb més presència de ciutadans estrangers són eminentment turístics i residencials, i hi predominen les comunitats procedents d'Alemanya i del Regne Unit. Hi destaca Deià, amb un 36'7% de població estrangera i amb presència majoritària entre ells d'anglesos, predominants també a Calvià i als municipis del nord de la Serra. A la resta de pobles turístics o residencials -tant de la costa com de l'interior-, guanyen els alemanys.

En canvi, la presència de marroquins és important en pobles agrícoles i industrials com sa Pobla, Inca, Llubí, Lloseta, Vilafranca, Campanet, Ariany, Petra, Montuïri o Porreres. També predominen a Muro, Manacor i Felanitx. A Palma, els equatorians són majoria entre els estrangers.