El 90% dels empresaris balears fan contractes precaris als immigrants

Les Illes tripliquen la mitjana europea en taxa de temporalitat

Laura MorralPalma20/11/06 0:00

El 90% dels contractes realitzats a la població immigrant són temporals i només el 9,4% dels 31.130, són fixos. Una xifra que demostra que, si bé els empresaris són reticents a reconvertir els contractes temporals en fixos, encara ho són més quan es tracta de fer-ho en treballadors que pertanyen al col·lectiu immigrant. «Vulguin o no, estan vivint a les illes i són ciutadans més», denuncia Rafael Borràs, de CCOO.

En aquest tercer trimestre de 2006 han davallat de «manera quasi imperceptible» els índexs de temporalitat contractual, 0,29%. No és, ni de bon tros, suficient. El camí a recórrer, encara és llarg. Segons dades proporcionades pels registres de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), la taxa de temporalitat de Balears segueix triplicant la mitjana europea. Pel que fa a la durada dels contractes, gairebé el 50% d'aquests són inferiors als tres mesos o menys, el 36,5% són «indeterminats» i devers el 14% oscil·.len entre els 3 i els 12 mesos. La franja d'edat que va d'entre els 29 i els 39 anys representa el 35% del total d'assalariats immigrants: És la població que surt més perjudicada d'aquesta precarietat. Així mateix, la franja d'entre 24 i 29 anys representa el 21% dels contractats. Per últim la segueix, amb un 20%, l'edat compresa entre els 17 i els 24 anys.

Dels afiliats a la Seguretat Social, el 38% s'ocupen a l'Hoteleria, i el 19,69% ho fan a la construcció, dos sectors que donen feina al 58% del total d'estrangers. Quant a la distribució per sexes, el 56% dels afiliats són homes davant del 45% que són dones. Entre els treballadors extracomunitaris, sobresurten els procedents d'Equador (19%), Marroc (14%) i Colòmbia (11%).

Per nivells d'estudis, gairebé el 77% tenen un nivell inferior a la primera etapa de secundària, mentre que només el 6% són titulats o amb carrera universitària.

No són dades en va: una vegada més, demostren com de lluny està el nostre país d'una societat de mèrits: la relació entre nivells educatius i treball no tenen cap mena de vincle directe. És la demanda de la mà d'obra i, abans que aquesta, l'organització del treball, el que determina les característiques del mercat laboral i per extensió, la seva professionalització. Caldrà reflexionar sobre com millorar la llei de qualificacions i la FP.