Els cercadors d'esclata-sangs -caçadors de bolets, els diuen al Principat en to de broma- ja tenen el paner a punt per anar al camp.
Aquesta, però, és una tasca per fer tot sol. Pocs cercadors hi volen anar acompanyats. D'aquesta manera es guarden el secret d'on tenen l'agre dels esclata-sangs.
Enguany la cosa ve endarrerida. La calor no afluixa i les pluges han estat més bé escasses.
«Els esclata-sangs, però -comenta Antoni Seguí, de ses Figaroles, un cercador de Caimari-, han de mester calor i humitat. Els primers que surten són els de la muntanya, i quan el temps refresca surten els de les garrigues del Pla».
Així i tot, per molt que el preguin, Antoni no cau al parany. «Cercau, cercau, que l'agre el tenc a un redol dins les muntanyes d'Escorca!», assegura fent la mitja rialla.
Per tant, qui sigui verge de cercar esclata-sangs ho tendrà mal de fer per trobar-ne un mestre.
Antoni, però, dóna un consell: «Els llocs més bons per trobar-ne són davall una carritxera, enmig d'una mata o entre les encletxes ombrívoles de les roques».
L'altitud no és un factor determinant. Se'n poden trobar a partir de 200 metres i fins als 500. Tant se'n crien damunt clapers com dins alzinars.
Les blaves i els picornells són els bolets que primer surten, llavors vénen els esclata-sangs.
El ple, però, és el mes de desembre. Altres espècies també comestibles són les colomes, els peus de rata, les gírgoles i els anomenats «bolets de garrover, ametler o d'ullastre», que es fan a les soques d'aquests arbres.
S'ha d'anar alerta amb els que no són bons per menjar, com ara els pixacans o les bufes del dimoni.
Els qui siguin peresosos i no vulguin trescar debades sense trobar res, tenen una altra opció: comprar-los al mercat.
Aquests darrers dies ja se n'han pogut veure a l'Olivar. «Aquests que duim ara -explica n'Escalas, que té una parada al mercat- són de la Seu d'Urgell o de països de l'Est. Els esclata-sangs de fora són coneixedors perquè són més blanquinosos i, quan els torres, tornen no res».
Una altra de les diferències -com sol passar amb tots els productes fets aquí- és el preu. Els forasters van a dotze o tretze euros per quilo. En canvi, els mallorquins poden arribar als trenta.
La curolla que es viu aquí, i arreu dels Països Catalans, pels esclata-sangs i pels bolets de tota casta no és igual que a la resta del món.
Alguns països de l'Europa de l'Est, com són Polònia o la República txeca, són grans productors de bolets, però gastronòmicament no els valoren. És per aquest motiu que els cullen en grans quantitats i els venen a països que estan avesats a cuinar-ne.
A Mallorca, de poc ençà hi ha una revaloració del fenomen boletaire. Publicacions, xerrades, cursets de cuina... I des de fa quatre anys, una fira temàtica al poble de Mancor de la Vall.
L'associació Arrels de la Vall, que n'és l'entitat organitzadora, comprà l'any passat fins a tres tones d'esclata-sangs.
«Els mallorquins no ens varen bastar i en vàrem haver de comanar del Pirineu aragonès i del català», afirma Antoni Serra, president d'aquesta entitat.
El darrer cap de setmana de novembre, els dies 25 i 26, tornarà a tenir lloc aquesta fira. Ja s'ha preparat una sèrie d'activitats al voltant del món dels bolets i de la cultura popular i tradicional de les Illes Balears.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.