Immigració, emancipació i transports canvien els hàbits residencials a Balears

Aquesta transformació ve donada perquè els nadius es muden de manera permanent als habitatges considerats secundaris i també per l'arribada de jubilats, la majoria estrangers que trien Balears com a lloc per viure.

Així ho recull el catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Jesús Leal Maldonado, en una anàlisi sobre aquest tema inclòs en l'Informe Ecònomic 2005 del Centre de Recerca Econòmica (CRE), que també apunta un canvi en el comportament turístic, ja que algunes d'aquestes segones residències ara es lloguen o venen a immigrants o a joves que s'emancipen.

La conclusió que treu el catedràctic de la Complutense és que Balears deixa de ser una comunitat autònoma de segones residències i passa a convertir-se «poc a poc» en una comunitat de residència permanent. Per altra banda, valora aquest canvi com a molt important i afirma que suposa una transformació notable de les condicions de vida a les Illes i del comportament residencial dels seus habitants.

Leal assenyala que a l'actualitat un 20 per cent dels habitatges són secundaris i que un 17,5 per cent del total del parc de l'arxipèlag estan buits.

El sociòleg destaca que les Illes són l'única comunitat de l'Estat en què s'ha produït un descens de les segones residències, un 10 per cent menys en la darrera dècada, segons els censos de població i d'habitatge, tot i ser considerada la comunitat autònoma més turística.

Balears compta a l'actualitat amb més de mig milió d'habitatges, el creixement d'aquests en els darrers trenta anys ha estat «espectacular» i la dimensió del parc s'ha multiplicat dues vegades i mitja durant aquest període. El ritme de construcció experimentat és «elevat» amb una producció entre el 2001 i el 2004 de 53 habitatges per a cada mil habitants.

Leal atribueix aquest increment a dues causes, per una part a una proporció elevada de joves en edat d'emancipació, encara que aquesta dinàmica comença a baixar. I per altra banda, a un potent flux migratori, format principalment per immigrants de països en desenvolupament, atrets per ofertes de feina sobretot en serveis personals (sobretot servei domèstic), hoteleria i construcció.

Tot i l'existència d'un parc d'habitatges d'elevades dimensions en nombre i en mida, Leal posa de manifest que això no impedeix que la seva distribució sigui desigual i que hi hagi «seriosos problemes» d'allotjament per una part de la població illenca. En aquest sentit, afirma que el 15 per cent de les llars disposen de més d'un habitatge, dada que contrasta amb les dificultats d'accés a una casa per part de les famílies de renda més baixa.