El cotxe tunning: desig mal d'assaciar

Aquesta tendència estètica s'estén arreu de Mallorca amb l'objectiu de «diferenciar-se de la majoria»

Antoni MateuPalma23/07/06 0:00

Quan no són uns amortidors, són uns para-xocs; quan no es vol canviar de color, es vol posar un DVD... La qüestió és el canvi constant i fer d'aquell cotxe de sèrie que originàriament es compraren un vehicle únic, diferenciat dels que tenen la majoria de la població. Els joves tunnings fan del cotxe el seu objecte de desig i autocomplaença. Això sí, a un preu molt elevat. Als aficionats a «tunar» -com es diu en el seu llenguatge- poden gastar més de la meitat del seu sou en aquesta quimera.

Amb l'afició, han aparegut a Palma i alguns pobles de la part forana, sobretot nuclis de l'àrea metropolitana o zones costaneres, establiments que donen servei a aquesta afició. No són els típics tallers de reparacions convencionals. Són els tallers especialitzats que van des de planxistes, o pintors, botigues venedores de peces, lluminària, imatge i so aplicats als cotxes, etc. Pel qui és extern a aquest món, els noms «ulls d'àngel» o «ales de libèl·lula» li vendran de nou. Doncs aquests són alguns dels mots «pseudopoètics» que empren els joves tunnings. El primer són un tipus de fars que fan llum blanca, però que està enrevoltada per una aurèola blava; amb el segon anomenen una casta de portes que, en lloc d'obrir-se cap a un costat, s'obren per amunt.

Es tracta d'un fenomen relativament recent. No té deu anys, que moltes vegades topa amb la incomprensió dels pares o familiars dels joves que han fet del tunning la seva manera de viure. Passar hores dins el garatge component, modificant, estudiant quin ha de ser la modificació que ha de consagrar definitivament el propietari d'un determinat cotxe a ser qualificat, pels que se n'entenen, com a posseïdor de «bon gust» és l'objectiu.

Cada any s'organitzen certàmens o competicions a escala regional, estatal i internacional. Al polígon de Llevant de Palma cada un parell de setmanes se n'hi fa un on els aficionats locals mostren les darreres innovacions o incorparacions als seus vehicles.

«Aquí tenim clients -diu el popietari d'un taller del carrer General Riera- que vénen un parell de vegades cada mes. Mai en tenen abastament i sempre volen fer canvis». Mariano, un pintor de planxa, diu que «cadascú me diu el que vol que li pinti. A vegades me duen una foto per mostra i jo, llavors, hi faig algunes variacions, i si els agrada, els ho pint. La temàtica més habitual són serps o bergantes espitrellades».

«Personalment, -comenta el pintor de xapa- no és la que més m'agrada fer. Jo m'estim més fer motius més abstractes, allò que mires però no saps què veus, que t'hi has d'entretenir molt per saber el que hi ha pintat».

No penseu, però, que el món dels tunnings és un compacte. No ho és. Hi ha tendències i variacions. Alguns, per exemple, els agrada més la temàtica de les serps i les dones. N'hi ha d'altres que no són tan cridaners. Són més «fins»: cotxes pintats d'un sol color, moltes vegades de tons «pastel», lila, rosa o vainilla; els fars fan una llum directa, blanca; els interiors són llisos, la guantera tota del mateix color, de superfícies suaus; la tapisseria blanca, com de vellut...

Cuidats fins al mínim detall, aquests cotxes esdevenen peces geloses, preuades. Els seus propietaris es desviuen per elles i «mostren les dents» si les veuen amenaçades. De moment, la majoria dels aficionats són homes. Algunes al·lotes, però, de manera més tímida, també entren a aquest món. Segurament iniciades en el ritus del tunning pels seus companys sentimentals que fins ara han duit el maneig.