Les places d'alta direcció de l'Ibanat declarades il·legals pel Tribunal Superior de Justícia foren ocupades per dirigents del PP o per persones vinculades a l'organització. Els cinc beneficiats per la reestructuració contrària a Llei foren el batle de Mancor, Bernardí Coll; l'exbatle d'Esporles, Jaume Pou; i el dirigent dels moviments antiparc de Llevant, Mariano Servera.
També reberen una d'aquestes places, la poblera Esperança Seguí, filla d'un conegut empresari local i que, en alguna ocasió, ha anat a les llistes amb Jaume Font, actual conseller de Medi Ambient. Finalment, també fou nomenada al càrrec Ana Torres. En aquest darrer cas, es dóna la circumstància que anteriors designacions seves dins l'organigrama de l'Institut Balear de la Natura també havien estat anul·lades per la justícia.
Totes aquestes persones tenien una retribució anual d'aproximadament 46.000 euros. La seva designació depenia directament del director de l'Institut. El Tribunal Superior de Justícia, en una sentència contra la qual no és possible un recurs ordinari, ha establert que aquests llocs de feina haurien d'haver estar coberts per personal laboral, sotmès al Règim General. Per tant, la convocatòria per cobrir-les s'hauria d'haver realitzat a través d'un concurs públic que garantís la igualtat entre els participants.
El sindicat Comissions Obreres, que plantejà el recurs contra les places d'alt càrrec a través del lletrat Nicolau Fonollar, realitzà ahir la primera valoració oficial de la sentència. Gabriel Perelló, representant de l'organització a l'empresa pública, lamentà que, mentre es destinava una gran quantitat de doblers a les places declarades il·legals, es posaven traves a l'obtenció de millores salarials dels treballadors o es negava un increment del personal laboral sotmès al règim general. Perelló valorà molt positivament una sentència que considera «exemplar» i recordà que la representació sindical sempre havia advertit de la «il·legalitat» que representava la creació d'aquestes places d'alt càrrec.
Com publicà Diari de Balears en l'edició d'ahir, els magistrats consideraren que estaven justificats «els molt rellevants dubtes plantejats en el recurs de Comissions Obreres, juntament amb una manca de justificació que apareix a la memòria justificativa d'elaboració del Decret i les rellevants conseqüències que tenia des del pla del dret a l'accés en condicions d'igualtat a les funcions públiques».
En canvi, els jutges han estimat que la Conselleria de Medi Ambient no ha aportat «dades fàctiques» que avalin la legalitat d'una disposició reglamentària que, sense altres justificacions, «contraria l'ordemament jurídic aplicable». Fonts sindicals han explicat a Diari de Balears que situacions similars a la descrita en la sentència es podrien trobar en altres empreses públiques, l'organigrama de les quals ha estat modificat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.