Les Illes Balears tenen actualment un parc de 495.100 habitatges familiars, dels quals 186.500 (un 37'67%) estan buits o són segones residències, una quantitat relativament inferior a la de fa deu anys, quan un 44'42% de les llars no estaven habitualment ocupades. Així es desprèn d'un estudi de la Fundació BBVA, on també se certifica que el parc de cases de l'Arxipèlag gairebé s'ha duplicat en els darrers vint anys.
L'informe analitza l'evolució del nombre d'habitatges des de 1950 fins a l'any 2001 i constata que Madrid, les Illes Balears i les Canàries, les provincies de la costa mediterrània, Euskadi i cantàbrica són les zones on més s'ha construït. Es tracta de les zones més industrialitzades i terciaritzades de l'Estat però també dels principals enclavaments turístics.
A les Balears, el parc d'habitatges familiars -inclou les llars principals, secundàries i desocupades però no els habitatges col·lectius ni els allotjaments- s'ha gairebé quadruplicat en la darrera meitat de segle. Ha passat de les 130.800 cases de l'any 1950, a les 495.100 del 2001. En la dècada dels setanta es construïren 114.400 habitatges i en la dels vuitanta 87.600 més, una xifra lleugerament superior a la que es registrarà en els noranta. Actualment hi ha un habitatge per cada dos habitants i, per tant, a l'Arxipèlag hi hauria cases per allotjar un milió i mig d'habitants.
El caràcter turístic de les Illes explica, en part, la pèrdua de pes dels habitatges principals ocupats sobre el parc total d'habitatges i, per tant, l'augment de cases buides i de segones residències. L'informe del BBVA atribueix clarament aquest increment a «la construcció, a ritme explosiu, d'habitatges destinats a l'ús vacacional o turístic».
Així, s'ha passat del 12'16% d'habitatges buits o segones residències que hi havia l'any 1950, al 37'67% de l'actualitat. L'increment més fort en aquest segment es produí en la dècada dels setanta, quan passa de representar un 28'54% a ser d'un 39'1%. L'augment continua durant els vuitanta fins arribar l'any 1991 al punt més àlgid. En aquell moment hi havia a Balears un 44'42% de cases buides o destinades a l'ús vacacional.
Durant la dècada dels noranta, coincidint amb l'increment de la immigració extracomunitària i una certa moderació del creixement de la construcció residencial, el parc d'habitatges buits davalla fins que l'any 2001 passa a representar el 37'67%. En xifres absolutes, amb tot, ara encara hi ha 2.000 cases buides més que fa deu anys.
