El Govern balear va negar ahir que l'execució de les noves autopistes hagi provocat un auge en el sector de la construcció immobiliària, i rebutjà també que Mallorca visqui el «boom urbanístic» més important de la història, com havien assegurat els ecologistes del GOB. El Consell també advertí que les llicències s'han contengut o reduït, sobretot en sòl rústic.

La consellera d'Obres Públiques i Habitatge, Mabel Cabrer, recordà que les competències urbanístiques són dels consells i dels ajuntaments, i denuncià que els opositors als grans projectes viaris «intenten barrejar» les carreteres amb l'urbanisme perquè «han fracassat».

Segons Cabrer, els ciutadans estan «contents» de les noves infraestructures perquè són una «solució», garanteixen més «seguretat», «no destrossen el territori» i «no han suposat la fi del món».

El director general d'Obres Públiques i Transports, Carlos Jover, negà que en aquests tres anys les noves carreteres hagin asfaltat 10 milions de m2, com havia assegurat el GOB. Jover considerà la xifra «improvisada».

Segons el Govern, la superfície ocupada pels 20 quilòmetres de carreteres d'Eivissa serà de 50 hectàrees -comptant-hi zones asfaltades, enjardinades i les mitjanes; mentre que els 40 quilòmetres d'autovies de Mallorca n'haurien ocupat 100 més. Per tant, sumarien 1'5 milions de metres quadrats i no deu com afirmava el GOB, que també hi incloïa les actuacions portades a terme pels consells.

Precisament, el Consell es referí també a l'informe per recordar que Mallorca duia «un retard de 25 anys» en la construcció d'infraestructures i per advertir que, des de l'entrada en vigor del Pla Territorial, s'han contengut les llicències urbanístiques i s'han reduït en sòl rústic respecte dels anys noranta.

Amb tot, el conseller del Territori, Bartomeu Vicens, va admetre que en sòl urbà s'estaria construint més que en els anys 70, però «hem de tenir en compte que som el territori d'Europa que més població ha rebut durant els darrers cinc anys».