El Consell Assessor per la cogestió aeroportuària, integrat per administracions, sindicats i agents del sector, ha presentat un document de mínims que es traslladarà a Madrid per establir un model en el qual es demana una gestió independent per cada aeroport de les illes.

Aquesta proposta consensuada per unanimitat deixa alguns aspectes importants sense determinar com quin serà el pes de la iniciativa privada dins els òrgans de gestió aeroportuària, tot i assegurar que es mantindrà la titularitat pública.

Així ho explicà la consellera d'Obres Públiques, Mabel Cabrer, després de la reunió del Consell Assessor i afegí que davant la pressió dels sindicats i per aconseguir el consens no s'ha especificat la participació privada, com tampoc el pes de cada administració en la gestió. A la negociació amb Madrid s'establiran tots aquests percentatges, aclarí Cabrer.

La proposta difereix del model de gestió de ports, que mitjançant un sòl òrgan es controla totes les infraestructures de les illes. La raó «essencial» de la gestió independent de cada aeroport és que es considera que les necessitats són diferents a cada illa i s'evita així la col·lisió d'interessos, segons explicà el portaveu del Consell Assessor, Fernando Piña.

Entre els principis que defineix el document de mínims es planteja que el transport aeri «ha de ser considerat com a servei públic» i la gestió ha d'estar basada en criteris empresarials «d'eficàcia».

En aquest sentit, els òrgans de gestió de cada unitat seran l'Assemblea general configurada per Estat, Govern, consells insulars, Ajuntament i «altres», fet que deixa la porta oberta a la iniciativa privada. Dependent d'aquesta hi haurà el Consell d'Administració, l'òrgan de govern que triarà el director de l'aeroport.

Per altra banda, hi haurà un comitè auditor que realitzarà controls de gestió i un consell assessor format per agents econòmics i socials que farà recomanacions, vinculants en el cas que així ho estableixin els estatuts.

Les competències que se sol·liciten són les de planificació, operacions, comercial, medi ambient, personal i preus entre d'altres. El finançament d'infraestructures seria compartit entre Govern central i autonòmic.