Les germanes Maria Antònia i Maria Rafela Cerdà experimentaren ahir un dels moments més emotius de la seva vida després d'haver estat triades, ara fa un any, per interpretar les Àguiles de Pollença. Així, compliren una tradició ancestral que es repeteix anualment el diumenge del Corpus.

Les Àguiles es preparen passat migdia a l'església de Sant Jordi, on protagonitzen un procés rigorós de col·locació dels vestits i les joies que duen durant la processó. I és que les joves porten a la cintura, als cabells, als braços i entre les capes dels vestits, joies molt valuoses i antigues que els deixen els familiar i els veïns.

Una vegada vestides tal com mana la tradició, les Àguiles surten a peu de l'església de Sant Jordi cap a l'església parroquial, on ballen per primera vegada durant l'ofici. Acabat aquest, surten en processó pels carrers principals del poble, en els quals repeteixen les seves danses. En tot moment són precedides per Sant Joan Pelós, Jaume Cifre enguany, que oculta la seva cara amb una màscara i que du el tradicional mè. Al final de la processó, ja ben entrat el vespre, les Àguiles ballen a la residència i a l'Ajuntament.

Pollença és l'únic municipi de Mallorca que conserva aquesta tradició. Es desconeix l'origen exacte del ritual, que antigament se celebrava també en municipis com Sant Joan, Felanitx o Palma, però que es va perdre amb el pas del temps.

El ball de les Àguiles es repeteix en diversos àmbits de la cultura catalana i, encara avui, a la localitat catalana de Vic protagonitzen la mateixa dansa que les Àguiles de Pollença, tot i que segons els experts se'n diferencia perquè no ballen amb el cap destapat.