A l'encreuament entre el carrer Zanglada i el de Sant Pere Nolasc, al barri de la Seu, es troba l'accés a l'hort del Bisbe.
Aquest espai verd està situat a la part de darrere del palau episcopal. D'uns mesos ençà, tothom qui ho vulgui el pot visitar gràcies a un conveni entre Bisbat i Ajuntament de Palma.
Jesús Murgui decidí obrir aquest espai a la ciutadania com a contrapartida als solars que l'àrea d'Urbanisme de Cort, al capdavant de la qual es troba Rodrigo de Santos, cedí a l'Església per edificar-hi equipaments religiosos. Durant l'estiu, l'hort del bisbe podrà ser visitat de les 9 del matí a la 1 del migdia i de les 3 a les 6 del capvespre.
Aquest jardí, que no és de grans dimensions, constitueix una zona verda al bell mig de la ciutat antiga. Un temps, aquest hort s'emprava per sembrar-hi hortalissa per al consum del bisbe i la seva camarilla. Ara, després d'anys en desús, hi han tornat a sembrar qualque solc de tomatigueres, bledes o colfloris. Qui se'n cuida, però, no és cap escolà de la Seu ni cap frare llec, sinó els serveis municipals de jardineria.
Un empleat, subcontractat per Cort, s'encarrega d'obrir i tancar segons els horaris prevists, de regar, de podar i, en definitiva, de desar tot el necessari per oferir un espai agradable als visitants, la majoria dels quals són turistes.
A l'hort del bisbe s'hi accedeix per un portal d'estil neoclàssic, grandiós, que data de 1931, com diu al frontó. A dins, però, res no té a veure amb magnificència de palau. L'espai es distribueix en diferents tanques: una de tarongers, una altra d'hort i una trinxa més petita on hi ha plantes aromàtiques (camamil·la, herba-sana i romaní). Un safareig longitudinal xapa tot l'espai. A dins, peixos de colors, nenúfars i altres plantes aquàtiques. En un altre redol, una fonteta que sempre seguit raja, cosa que augmenta la sensació de frescor, i un datiler ben alt, que sobrepassa la teulada de cal bisbe. La cosa més paradoxal, però, és que aquest hort no havia estat mai tan ben cuidat com ara, i mai no s'havien deixat perdre tantes tomàtigues.
«Jo sembr i reg, però de fruit no en cull cap -deia l'encarregada del manteniment-, tot ho deixam perdre, només és per fer planta. Quan és temps de faves, faves; i en venir la temporada dels melons, melons». El fet és que l'hort del bisbe constitueix un redol de verdor perquè els turistes, cansats com estan visitant els monuments de Ciutat, hi descansin l'ossa una estona, s'esplaïn la vista i tornin a emprendre el camí.
Els residents no hi són tan abundants. Però les característiques de l'hort fan que sigui ideal perquè els treballadors de la zona hi peguin una mossegada durant el descans del matí.
