Un de cada quatre naixements que es produïren a Balears fou de mares estrangeres, en concret el 24,53 per cent del total, un percentatge molt per sobre de la mitjana estatal, que se situa en el 15,02, segons dades de l'informe de Movimient Natural de Població publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Per altra banda, l'estudi indica que les dones de Balears tingueren una mitjana d'1,3 fills l'any passat i l'edat de la maternitat a les Illes se situà en els 30,34 anys, la tercera més baixa de l'Estat durant el 2005.

Balears es troba també en les primeres posicions quant a fills nascuts de mares no casades; són la segona autonomia per darrere de Canàries amb una major proporció, ja que concentren el 32,5 per cent del total de naixements, mentre que la mitjana espanyola és del 25,08. Els dos arxipèlags són els únics territoris que superen el llindar del 30 per cent. Tot i aquesta dada, Balears registrà 4.178 matrimonis durant l'any passat, 43 dels quals entre persones del mateix sexe.

En total, es produïren 10.886 naixements a l'Arxipèlag durant el 2005, dels quals 2.670 foren de mares estrangeres. Si som els primers en el nombre de nadons de mares no espanyoles, també ho som pel que fa a defuncions d'estrangers i en la proporció més gran de matrimonis d'immigrants.

Segons les xifres de l'INE al tancament de 2005, Balears va ser la quarta autonomia amb una major taxa bruta de natalitat, amb 11,2 naixements per 1.000 habitants, una mica per sobre de la mitjana estatal, del 10,73 per cent i només per darrere d'Andalusia, Madrid i Catalunya.

Quant a la mortalitat, la taxa bruta va ser de 9,2 defuncions per 1.000 habitants, enfront de les 8,92 de mitjana estatal. L'any passat les Illes registraren un increment d'aquesta taxa després de cinc anys seguits de descensos.

Amb tot, Balears va concloure el 2005 amb una relació positiva entre naixements i defuncions per cada 1.000 habitants, fet que es coneix com a saldo vegetatiu.