El Parlament aprova l'Estatut per l'acord «in extremis» de PP i PSOE

Matas i Antich pacten un articulat que el Congrés dels Diputats acabarà de polir

L'encaixada de mans que feren Antich i Matas és la visualització d'un acord que pot ser històric.

TW
0


L'acord va ser possible el darrer dia i quan alguns el consideravem impossible. El Parlament balear donà ahir llum verda a la reforma de l'Estatut d'Autonomia amb els vots favorables de PP, PSIB-PSOE i UM. PSM i EU-EV rebutjaren l'articulat en no reconèixer-se l'equiparació de català i castellà.

Ara el text ha de començar a tramitar-se a les Corts per a la seva aprovació definitiva. La intenció dels dos principals partits illencs és que aquesta es produeixi abans dels comicis autonòmics (primavera del 2007).

El nou Estatut surt de la Cambra autonòmica amb un suport que supera el 80 per cent.

Aquest ampli consens es va començar a forjar ja a l'inici del debat, quan el president del Govern, Jaume Matas, demanava als seus diputats que donassin un «vot de confiança» al PSIB «a canvi de res». Això significava que el cap de l'Executiu estava disposat a remetre la reforma a Madrid confiant que els socialistes no faran servir la seva majoria al Congrés per canviar-la substancialment. Des d'aquest moment es descartava la retirada de la proposta estatutària.

Després de l'oferiment de Matas la sessió plenària se suspengué temporalment perquè els grups del PP i del PSIB llimassin diferències.

Pacte
A primera hora de l'horabaixa, tornaven a entrar en joc el mateix Matas i el secretari general dels socialistes, Francesc Antich, per tancar el pacte i fer-se la fotografia de la concòrdia.

Amb una reunió de poc més de 10 minuts, ambdós líders certificaven l'acord. El PSOE renunciava que l'Estatut establexi una majoria qualificada de la Cambra per aprovar la llei que crearà el Consell de Formentera. A més, la pitiüsa menor assolirà el seu nou «estatus» sense un període de transició i, probablement, abans de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques.

El president balear, per la seva banda, aparcava la seva proposta de Règim Fiscal, acceptava demanar competències en matèries d'immigració -tal com volien els socialistes- i admetia que les Corts definiran la fórmula a través de la qual han d'arribar els 3.000 milions que exigeix per compensar el dèficit en infraestructures.

D'altra banda, el PP conservava intacta la clàusula per la qual Balears es beneficiarà en un futur de totes les compensacions que rebi Canàries per la seva condició pluriinsular. Així mateix, Matas i Antich es comprometien a continuar negociant al Congrés «sempre sobre la base del consens» bilateral.

Popular i socialista també asseguraren que faran «tot el possible» perquè Balears tengui un nou Estatut abans que expiri la present legislatura autonòmica.

L'acord, al qual s'afegí UM, es produeix després que la ponència parlamentària fracassàs en l'intent de consensuar una reforma i només cinc dies més tard que Matas i Antich donassin per rompudes les negociacions. Aleshores, un i altre no es posaren d'acord sobre les qüestions que s'havien de blindar de cara a la tramitació al Congrés.

L'Estatut balear és el quart que surt d'un Parlament autonòmic. El del País Valencià ja va ser aprovat a la Cambra baixa, el de Catalunya se sotmet a referèndum el pròxim diumenge i el d'Andalusia encara no ha ingressat a les Corts.