algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 16°
24°

El PSOE canviarà el text perquè els 3.000 milions arribin a 'la catalana'

En canvi, el Consell de Formentera es manté tal com volia el PP

El pacte assolit ahir pel president del Govern, Jaume Matas, i pel secretari general del PSIB, Francesc Antich, suposa renúncies pels dos costats. Matas aconsegueix que es creï el Consell de Formentera immediatament i que es mantengui la 'clàusula Matas', que equipara Balears i Canàries en qüestions d'insularitat. A canvi, renuncia al nou Règim Especial amb mesures fiscals, que desapareix de l'Estatut, i accepta que el Congrés -on té majoria el PSOE- modifiqui l'article que garanteix els 3.000 milions d'inversions de l'Estat en deu anys, que quedarà amb un redactat similar al de l'Estatut català.

NACIONALITAT. Per primer pic l'Estatut d'Autonomia definirà les Illes Balears com a «nacionalitat històrica». El PP s'ha negat en redó a acceptar definicions proposades pels socialistes a altres comunitats com Catalunya o Andalusia, on es parla de «nació» i de «realitat nacional», respectivament.

LLENGUA. L'article 3 de l'Estatut es manté íntegrament i, per tant, es considera «la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears», com a idioma oficial, juntament amb el castellà. El PP ha rebutjat en tot moment l'equiparació en drets i deures el català amb el castellà. En canvi, sí que ha modificat l'article 14 i, per primer cop, reconeix i enumera les «modalitats insulars» del català, que són el «mallorquí», el «menorquí», l'«eivissenc» i el «formenterenc». PP i PSOE han pactat que aquest darrer punt es retiri del text en el seu pas pel Congrés.

FINANÇAMENT. De moment, l'Estatut inclou una clàusula que reclama 3.000 milions d'inversions de l'Estat a Balears en un període màxim de deu anys per compensar el dèficit històric en infraestructures. Amb tot, PP i PSOE han pactat que al Congrés es pugui modificar aquest punt sempre que es garanteixi l'arribada dels 3.000 milions. Els socialistes consideren que aquest redactat no és «constitucional» i mantenen que només se li pot donar cobertura amb la fórmula emprada a l'Estatut català, vinculant la inversió a l'aportació de Balears al PIB, el 2'5%. Al marge d'això, també es crea una Agència Tributària pròpia consorciada a l'estatal.

CLÀUSULA MATAS. PP i PSOE pactaren ahir mantenir l'anomenada «clàusula Matas», que demana per a Balears els beneficis que obté Canàries per compensar els desavantatges d'insularitat però no els que rep com a regió ultraperifèrica.

RÈGIM FISCAL. En canvi, l'Estatut no inclourà el nou Règim Especial amb mesures fiscals com pretenia Matas.

FORMENTERA. El Consell de Formentera es manté a l'Estatut amb el redactat del PP. Sempre que l'Estatut s'aprovi abans de les eleccions, eConsel es crearà després dels comicis locals i estarà integrat pels 13 regidors de l'Ajuntament. Un llei aprovada per majoria simple li transferirà les competències. El proper Consell d'Eivissa ja estarà format per 13 consellers d'Eivissa (fins ara eren 12 més un de Formentera). El PSOE no aconseguí un període transitori ni que la transferència es fes per majoria qualificada, però té el compromís que la llei es farà d'acord amb l'Ajuntament.

COMPETÈNCIES. La principal competència que incorpora el nou redactat és la que permet crear la policia autonòmica. Al marge d'aquesta, en les negociacions d'ahir PP i PSOE van pactar l'assumpció, com a competència executiva, de la gestió dels permisos de treball per als immigrants. Abans ja s'havia assumit la gestió dedomini públic maritimoterrestre i es plantejà l'opció d'establir mecanismes de gestió compartida de ports i aeroports.

CONSELLS. L'Estatut reconeix els consells com a institucions de govern de cada illa i els blinda un llistat de competències exclusives. D'aquestes, n'hi ha cinc -promoció turística, dona, caça, arxius i joventut- que encara no tenen i que rebrien a través d'un decret-llei (un tipus de norma que fins ara no es permetia).

LLISTES SEPARADES. El nou Estatut suposarà la creació de candidatures separades al Parlament i als consells, permetrà la dissolució anticipada del Parlament i suposarà l'enduriment de la reforma de lleis bàsiques, com el mateix Estatut, la Llei electoral o la Llei de consells, que necessitaran majories qualificades.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.