El món empresarial balear demana ara «blindar» el REB dins l'Estatut

El president del Cercle d'Economia, Alexandre Forcades, presentà les vuit noves adhesions a la Plataforma, els col·legis de metges, farmacèutics, aparelladors i notaris, el Foment del Turisme de Mallorca, la patronal del comerç Afedeco, l'Associació Balear de l'Empresa Familiar i la Unió de Col·legis Professionals.

Forcades explicà que aquest canvi en les seves reclamacions ve donat per un clamor del teixit empresarial balear en els temes d'insularitat i després que l'Estatut català, un model que en principi els semblava adequat, sigui segons ell un sistema obert i «condicionat» al Govern que hi hagi a Madrid. Així explicà que a Catalunya s'ha establert un fons de suficiència, que l'Estat podrà demanar per solidaritat amb la resta de comunitats, però «sense uns criteris reglats».

La Plataforma vol un sistema de finançament solidari que compleixi els objectius de justícia, equitatiu i on les comunitats més riques siguin les que més aportin. A més ha d'estar reglat, per evitar dependre del «partit de torn», i cada any l'Estat hi ha de publicar els fons de finançament per corregir desequilibris entre comunitats. Per l'empresariat balear el nou model no ha de dependre de negociacions posteriors i ha d'incorporar el principi d'ordinalitat, que estableix un finançament en base a la renda familiar disponible i el poder de compra. A més hauria d'anivellar les partides dels pressuposts generals de l'Estat en funció de la població. Consideren necessari també un pla per aconseguir en 10 anys recuperar el dèficit de capital públic acumulat sobre la mitjana estatal, que el PP xifra en 3.000 milions, però pel qual Forcades no concretà quantitat.

El president del Cercle qualificà la situació de «dramàtica» i el futur de les Illes de «tremendament incert», i responsabilitzà els dos partits majoritaris de l'aprovació d'un Estatut que remeï aquest sistema «injust».