Marisa Mir, professora de Psicologia Evolutiva a la Universitat, relata històries com les d'un infant d'un any que era obligat a enviar-se el seu vòmit; o la de criatures que són lligades a la cadira amb cinta adhesiva a l'hora del dinar; o d'altres en què els infants reben alimentació a la qual són al·lèrgics; o d'altres en què els infants desfilen davant un ribell perquè se'ls renti la cara amb Ajax i un pedàs.

Són abusos molt difícils de provar, especialment en l'etapa 0-3 anys, en què la competència lingüística no està desenvolupada o és encara molt rudimentària. La Conselleria d'Educació no realitza inspeccions sistemàtiques i, en molts de casos, els pares i les mares no tenen accés a les instal·lacions on dipositen els seus fills.

Marisa Mir està integrada en la Plataforma 0-6 que, des de fa anys, reclama de la Conselleria «un control rigorós dels centres, públics o privats, que ofereixen aquests serveis, de forma que es revisin les ràtios, els espais i equipaments, les titulacions dels professionals que hi treballen, el projecte educatiu, el control del temps de permanència dels infants als centres, etc.».

La demanda de regulació és compartida per la patronal del sector i pels sindicats, però la Conselleria d'Educació, a pesar d'afirmar que hi treballa, no arriba a aprovar el decret. Tanmateix, segons Mir, la responsabilitat bàsica és de l'Administració. Ara bé, indica que els pares i les mares, la societat en general, també en tenen una part perquè no es preocupen del funcionament d'aquests centres i no exerceixen una pressió sobre els executius.

En el fons, Mir hi veu la no acceptació que l'etapa 0-6 ha de tenir una concepció educativa.