El portaveu d'Energia de la Comissió Europea (CE), Ferran Tarradellas, va admetre ahir a Palma que la Unió Europea està «fracassant» en la seva política de comunicació, la qual cosa implica que els ciutadans no sàpiguen què fan les institucions comunitàries i que entre uns i altres s'hi obri un «abisme».

Ferran Tarradellas participà ahir a Palma en el seminari professional de comunicació organitzat pel Centre Universitari Ariany. Els altres tres ponents de la jornada foren José Javier Sánchez Aranda, professor del Departament de Comunicació Pública de la Universitat de Navarra; Manuel Martín Algarra, president de la Societat Espanyola Periodística i catedràtic de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra; i Daniel Guerrero, professor d'Estratègia Comunitària de la Universitat de Màlaga.

Des del punt de vista de Tarradellas, els fets que expliquen aquesta llunyania entre la UE i els ciutadans són les diferències geogràfiques i idiomàtiques o la complexitat dels temes que aborda la UE. Influeix també «l'argot» que empra la UE, que anomena «perspectives financeres» als pressuposts, directrius a les lleis i comissaris als ministres. Així mateix, influeix en el desconeixement el fet que no es tria directament els governants comunitaris, la qual cosa fa que molts de ciutadans ignorin què nomen.

Així, la comunicació s'ha convertit en una «prioritat absoluta» per a la UE, que ja ha posat en marxa diversos plans per canviar aquesta manca de connexió, que tendran com un dels seus eixos principals que les iniciatives comunitàries s'acompanyin d'una explicació entenedora pels ciutadans.

Com exemple comentà que en lloc d'explicar tècnicament aspectes com «el cel únic europeu» es tractarà de fer arribar a la gent que aquest sistema permetrà reduir els retards. Tarradellas també exposà que se potenciaran les delegacions nacionals de la UE, de manera que els ciutadans sentin com a més pròpies les decisions que adopta, així com el servei telefònic «Europe Direct», que permet fer consultes, que es contestaran en qualsevol dels 20 idiomes oficials a Europa, encara que a Brussel·les es treballi sols en anglès, francès i alemany.