muy nuboso
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
17°

«Volem que una comissió investigui les subvencions a Asociación Familiar»

Eduard Riudavets, del PSM-Menorca, diu que s'està creant una xarxa reaccionària

-El PSM ha anunciat actuacions en relació a l'escàndol de les subvencions a Asociación Familiar. Què pensau fer?

-Sabem, gràcies a la pregunta formulada per la socialista Aina Rado, que vicepresidència ha atorgat a aquesta organització més de 240.000 euros fins a una data determinada. Ens falta actualitzar la informació i afegir-hi el que hagui pogut rebre d'altres departament, com la conselleria d'Immigració. Però, en primer lloc, volem que ens expliquin quin criteri han seguit per donar aquestes subvencions, perquè ens consta que moviments de renovació pedagògica i sindicats han patit un retall en les ajudes que reben. També volem que el Govern expliqui quants de doblers havia assignat a aquesta associació quan es deia Acción Familiar. La nostra idea és acabar demanant la constitució d'una comissió d'investigació, perquè han estat 40 milions de pessetes per a una associació que no representa ningú.

-Com funciona Asociación Familiar?
-És una organització que publica enquestes i realitza manifestacions en moments molt concrets, és a dir, quan convé al Govern o al PP. Publicaren una enquesta per atacar la LOE; ara una a favor del Decret de Trilingüisme. Són enquestes teledirigides en connvivència amb el Govern.

-També defensen la segregació de nins i de nines a les aules.

-Sí, i, des d'unes postures absolutament reaccionàries, en la línia del col·legi que els Legionarios de Cristo volen crear a Mallorca. A Menorca, Asociación Familiar pretén que es prohibeixi el nudisme a platges on no s'havia produït mai cap problema per això. Ha fet campanya contra el matrimoni entre homosexuals afirmant que representava un risc de pederàstia per als infants. Aquí, a Menorca, està dirigida per Antoni Camps, que, després reapareix en una plataforma a favor de la construcció del dic de Ciutadella.

-Estan involucrats en la campanya contra la normalització del nom de Maó?

-Són el mateix tipus de gent, però, com a AFA, encara no hi han entrat. És una manifestació més que el PP està creant una xarxa a través de subvencions. Ja hi ha precedents, com l'associació veïnal que es creà a Palma en temps de José María Rodríguez. Després, un mitjà radiofònic i un altre escrit donen cobertura mediàtica a totes aquestes campanyes.

-Què ha passat amb la llengua i l'Estatut?
-La nostra postura no podia ser més suau. La llengua és una qüestió que el PP utilitza demagògicament des de fa molts d'anys i la treuen quan convé per atacar l'adversari. A mesura que la campanya electoral avanci treuran tots els fantasmes a passejar. Aquesta és la línia que s'ha pres des del principi. Totes les mesures que ha impulsat el conseller d'Educació han estat amparades amb el mateix discurs. Per al PP tot és qüestió electoral.

-La transformació demogràfica de les Balears facilita aquest discurs?

-Sí, però no és irreversible. En tot cas, és simptomàtic que en el debat de política general, per primera vegada, un president utilitzà el castellà en el seu discurs per dirigir-se als immigrants. Volen fer creure a aquest col·lectiu que la resta de partits els imposaran una llengua, els tractaran com a ciutadans de segona, etc.

-Com s'hi pot plantar cara?
-Sí. S'ha de parlar clar, especialment el partit socialista. S'ha dit a aquesta gent, que ve de moltes de nacionalitats, que el català pot ser una llengua d'integració. S'ha dit, sense complexos, que el PP utilitza la llengua com a un arma electoral.

-És curiós que els pretesos liberals s'oposin a una esmena que proclama la igualtat entre les llengües.

-És un principi que hauria d'estar assumit, però és que, de liberals, no en tenen res.

-Com veis des de Menorca, l'evolució del PSM mallorquí?

-Amb molt de respecte, perquè ells han respectat la nostra opció d'anar coaligats amb Els Verds. Desitjam que s'arribi a una sol·lució no traumàtica; vull dir que la gent que quedà en minoria dins el partit assumeixi la realitat.

-No l'observau també amb preocupació?
-Veim amb preocupació les notícies de companys que abandonen ajuntaments. En canvi, no ens preocupa que es triï una fórmula diferent a la nostra per concórrer a les eleccions.

-Per què a Menorca es fa una coalició amb Els Verds?

-Perquè compartim espais i ideologies similars i perquè existeix respecte entre les dues formacions. Així hem pogut elaborar un programa conjunt ecologista, menorquista i social.

-No hi ha por a anar tot sols?
-No. La coalició no ha estat un salvavides. Tenim la convicció que així augmetarem i aconseguirem el segon diputat.

-Governau amb els socialistes de Menorca, que, almanco a nivell simbòlic o de sigles, han preferit mantenir el «PSOE» a barrejar-lo amb el «PSIB».

-És vera que no han canviat sigles, però tenen un visió de la realitat nacional bastant avançada. Governam junts el Consell i hem creat un reglament de normalització lingüística molt avançat.

-Quina salut té el pacte del Consell?
-Excel·lent, tant a nivell de partits, com a nivell de relacions entre Joana Barceló i la nostra secretària general i consellera d'Economia, Tuni Allés. Hi ha hagut divergències, però sempre s'han aclarit de portes endins, des del diàleg i la cessió en funció d'un projecte compartit.

-Pensau que tendrà continuïtat la pròxima legislatura?

-En tenc gairebé la seguretat. Les polítiques del PP a Menorca han estat tan dirigides des de Menorca i tan contra el Consell Insular que ens facilitaran reeditar el Pacte de Progrés després de les eleccions autonòmiques.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.