Antropòloga, activista de l'Alternativa Intersindical de Catalunya, exportaveu de la Plataforma Aturem la Guerra de Barcelona i membre de la Plataforma per l'Alliberament de l'Iraq, Roser Palol, nascuda el 1967, ha estat la setmana passada a Palma convidada pels Joves de l'Esquerra Nacionalista (JEN) i el PSM. El tema que va abordar va ser la política imperialista dels Estats Units a l'Orient Mitjà, oferint una xerrada que tenia com a títol «l'Iraq, 3 anys d'ocupació. I ara què?».

-Fa tres anys i mig es vivia el preludi d'una invasió...

-Sí, la de l'Iraq fou una invasió anunciada. Els primers col·lectius que participàrem al I Fòrum Social Europeu (FSE) el 2002 a Florència ja vàrem preveure la invasió i vàrem fer una crida perquè el dia que comencés tothom es concentràs i es mobilitzàs. D'aquesta manera, es van celebrar les manifestacions del 15 de febrer del 2003 i tots els partits, llevat del PP, i a Barcelona més de 150 representants d'entitats ens posàrem a la feina. Fou un èxit mundial de mobilització que ha tingut ressó fins a l'actualitat.

-Com trobau que està l'actual situació social i política a l'Iraq?

-Després de 3 anys de guerra i invasió està pitjor del que esperàvem. Part de la població només té una hora d'aigua o d'electricitat diària, no cobreixen les necessitats bàsiques, tenen atemptats cada dia i el país es troba al bord d'una esperadíssima guerra civil.

-Tanmateix, pareix que després de gastar les energies en aquelles mobilitzacions, la gent ja no se n'ha tornat a preocupar.

-No és així. Fa 3 anys que estem treballant i el darrer 18 de març, en l'aniversari de l'inici de la guerra, hi va haver mobilitzacions a mil ciutats del món. Han estat menys nombroses, però clar, els militants s'han repartit en més accions i tampoc no és esperable que la gent es manifesti cada any.

-Trobes que els Estats Units (EUA) faran noves invasions prest?

-Sí. Estan anunciadíssimes, com la de l'Iran, i crec que la gent no afluixa. Únicament que ara institucions com l'Ajuntament de Barcelona ara ens posen més entrebancs per fer mobilitzacions i la premsa no en fa tant de ressó.

-Per què trobes que és així?
-Als socialistes ja no els interessa un canvi del Govern central perquè ja hi són a La Moncloa i pels mitjans de comunicació allò que no té immediatesa no interessa. Aquí a Mallorca pot ser interessant entrevistar-me ara, però vos deixarieu d'interessar per mi si vingués cada dia. Amb l'Iraq passa el mateix. Ha arribat un punt en què els mitjans de comunicació ja no es fan ressó que hi ha un atemptat diari.

-Com veis el futur de les accions dels EUA a l'Orient Mitjà?

-Crec que no es pensen retirar de l'Iraq malgrat que hi perden una dinerada, ja hi han mort més de 2.000 soldats i algunes veus militars demanen la retirada. Als Estats Units predomina la figura de l'inversionista i aguantaran fins que rentabilitzin la invasió, sense que els importi la vida dels seus soldats, que provenen de les classes més humils.

-Tal i com ho pintau pareix que no val la pena sortir al carrer i mobilitzar-se.

-Ans al contrari. Val la pena sortir al carrer perquè val la pena tenir consciència.