E.B.Santa Margalida.
Fabriquen l'autèntica sobrassada, «sa sobrassada», com diuen ells i és que dominen el mallorquí, però viuen a cents de quilòmetres de la nostra illa. Es tracta dels veïns de Tàrbena, un petit poble alacantí que no té més de 700 habitants i que cap el 1600 fou repoblat íntegrament per ciutadans procedents de les Illes. La seva peculiar situació geogràfica entre muntanyes ha facilitat que els costums i la llengua dels seus avantpassats s'hagin transmès de generació en generació i així, Tàrbena és avui l'únic municipi peninsular on es parla mallorquí.

Tàrbena té estrets llaços amb la localitat mallorquina de Santa Margalida i és que foren majoritàriament els veïns de la Vila els que ajudaren a repoblar aquesta localitat a principis del segle XVII després de l'expulsió dels moriscs. Així, a finals de la dècada dels noranta, dos veïns de Tàrbena, Amando Molines i Consuelo Molines, s'entestaren en cercar les seves arrels i confirmaren que a més de l'idioma i els costums culinaris, els vilers i els taverners tenen moltes altres coses en comú. Encara avui, amb petites variacions, a la localitat alacantina podem trobar llinatges molt comuns a la Vila com Moncho (Monjo), Molines o Sifre (Cifre).

L'any 1996 fou quan fructificà la relació entre els dos nuclis de població que decidiren agermanar-se oficialment però no fou fins fa un any quan es creà a Santa Margalida una associació de veïns, completament apolítica, destinada a refermar els llaços comuns. Es tracta de l'Associació de Margalidans Agermanats que presideix Joan Femenies. A Tàrbena existeix una altra agrupació de similars característiques, l'Associació de Taberners de Mallorca, presidida per Mateo Signes. L'Esforç d'ambdues entitats, amb el recolzament total dels veïns ha fet possible un agermanament singular que lluny de conformar-se amb els tradicionals intercanvis culturals i polítics, es mou a favor d'una convivència comú.

El passat cap de setmana un centenar de veïns de Santa Margalida viatjaren a Tàrbena per allotjar-se a cases dels veïns del poble, conviure amb ells durant tres dies complets, intercanviar experiències i parlar amb una mateixa llengua. Aquesta vegada l'excusa fou la celebració d'un correfoc però els llaços entre ambdós nuclis són innegables.