Trenta platges controlades i ports de les Balears han fracassat enguany en l'intent per obtenir una bandera blava que certifiqui la suposada qualitat de les seves aigües marines, mentre que 75 l'han aconseguida.
Així ho va donar a conèixer ahir l'Associació per a l'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) i la Fundació Europea de l'Educació Ambiental (FEE), que lliuren aquests distintius.
Enguany hi haurà 19 municipis que comptaran amb aquestes banderes en algunes de les seves platges controlades (les verges no en tenen) i ports. En concret, 59 figuraran a les zones de bany, dues més que el 2005, i 16 a les portuàries, una més.
A Mallorca, hi ha hagut 41 platges que han obtengut el distintiu, tres més que l'any passat, mentre que 14 candidates més no l'han pogut aconseguir.
Curiosament, entre les zones de costa que han perdut la bandera blava en relació a l'any passat hi trobam es Trenc, ses Covetes, Can Picafort, sa Romana (Calvià) i es Carregador (Calvià). També l'han perduda el Club de Vela del Port d'Andratx, sa Ràpita, el Club Nàutic de l'Arenal, el Port de Ciutadella, el Port d'Andratx, les platges de Migjorn i Cala Jondal (ambdues a Sant Josep), l'Arenal Gran de Portinatx (a Sant Joan de Labritja) i Es Regueró (a Sant Antoni).
Per contra, platges com Cala Major, Magaluf, Sant Elm, Alcúdia, Cala Agulla, Son Moll, Cala Gran, Cala Santanyí, el Club de Mar, Port Adriano, el Reial Club Nàutic de Pollença, el Port de Sóller, Port de Portocolom i el Port de Cala Figuera han aconseguit enguany distingir-se amb la bandera blava, a diferència de l'any passat.
A pesar de l'avanç registrat a la nostra Comunitat Autònoma en el nombre de banderes blaves, el fet és que tant Catalunya com el País Valencià i Andalusia superen Balears en distintius.
