El doctor Eduard Jordà ha realitzat una tesi doctoral basada en la història del principal centre assistencial de les Balears, l'hospital de Son Dureta.

Jordà recupera la història del centre, malgrat la destrucció dels seus arxius documentals. El fet que l'arxiu fos destruït per una inundació en els soterranis de l'Hospital Matern Infantil i que els documents salvats aleshores patissin una segona inundació, en els locals de la Delegació de la Seguretat Social d'Inca, ha convertit la recerca del doctor en una tasca ingent de revisió de diferents fons i fonts d'informació fins a recuperar els primers 50 anys d'història del centre sanitari.

L'hemeroteca de l'Ajuntament de Palma, els arxius de la Seguretat Social de Palma, els del Col·legi Oficial de Metges de Balears, el Servei de Personal de Son Dureta i de l'Institut Nacional de la Salut foren altres fons importants perquè Jordà pogués confegir no tan sols la cronologia de la posada en marxa dels diferents serveis assistencials de l'hospital, sinó també la referència particular de cada un dels seus integrants. Aquest punt ha convertit la tesi en un exhaustiu recull de tot un col·lectiu mèdic que ha protagonitzat els 50 anys del centre i també de l'assistència sanitària pública a Mallorca.

No obstant això, l'abast de la recerca efectuada per Jordà, dirigit en aquest treball per Francesc Bujosa, catedràtic d'Història de la Ciència de la UIB, ha estat molt més ambiciós. El treball s'inicia amb una anàlisi molt detallada de la situació sanitària i assistencial de la Mallorca de finals del segle XIX i principis del XX, una anàlisi imprescindible per entendre les raons històriques i polítiques que desembocaren en la creació de la Residència Sanitària Verge de Lluc l'any 1955.

L'assistència sanitària en aquells temps estava dividida en privada i pública, entenent per privada aquella en la qual es pagava l'assistència i per pública aquella que s'adreçava únicament i exclusivament a pacients sense recursos econòmics, anomenats pacients de beneficiència.

Amb l'entrada en vigor del «Seguro obligatorio de Enfermedad» es va desterrar la paraula hospital, perquè per la gent tenia una clara connotació de beneficiència, i es canvià per ciutats sanitàries o residències sanitàries.

L'estudi de Jordà ha documentat un temps caracteritzat per una assistència caòtica, en un centre en el qual els pacients estaven encara separats per sexes i en el qual, per exemple, el cap de traumatòlegs no podia assistir les urgències que arribaven a la residència sanitària senzillament perquè no n'hi havia cap de present. A més, les complicacions mèdiques o pediàtriques eren ateses pels anomenats consultores, previ requeriment de la monja que tenia esment de la planta del centre.

Fins l'any 1970 no s'incorporà la primera dona metgessa a la residència. Es tractà de Neus Forner i s'hi incorporà com a metgessa adjunta al Servei d'Hematologia, encara que fou un any abans quan es va produir el primer gran canvi al centre cap a la modernització, ja que fou l'any de la creació del primer servei mèdic jerarquitzat, és a dir, un equip mèdic amb un especialista al capdavant que el coordinava.

La segona passa important fou el 1986 amb el canvi de nom pel d'Hospital Son Dureta, que no serà definitiu fins que el centre passi a anomenar-se, com avui en dia, Hospital Universitari Son Dureta.