A la Marina de Llucmajor, a la possessió de S'Àguila, hi funciona una granja de cucs dedicada a la producció d'adob orgànic d'alta qualitat. En Joan Gabriel Huguet n'és un dels propietaris i impulsors.
-Què feis a la vostra granja?
-Nosaltres transformam matèria orgànica vegetal i animal en adob. És un sistema patentat nostre i funciona gràcies a una variant del cuc vermell californià.
-Com començàreu?
-En Pere Maimó i jo vàrem ser els pioners de la idea i els qui l'hem desenvolupada. El camí ha estat llarg i amb molts d'escalons, perquè desconeixíem el sistema. Volíem reciclar fems per fer-ne compostatge, però la nostra investigació ens va dur a trobar els ferments adequats per evitar olors i a la introducció de cucs per generar un humus de qualitat i afegir un valor al compost.
-Quina varietat de cuc hi emprau?
-Cercàrem estudis i trobàrem una varietat un poc especial que s'adapta molt bé a les nostres condicions: una varietat del cuc vermell californià. No es fica dins la terra i té un sostre poblacional limitat de 50.000 individus per metre quadrat. Això ens dóna una garantia que no fugirà.
-Va ser fàcil, tirar endavant el projecte?
-Férem un petit projecte quan ja sabíem que més o menys això funcionava. La majoria d'institucions es varen riure de nosaltres. Crec que per desconeixement de les possibilitats d'aquest animal. Al final, a Agricultura ens varen atendre.
-Sou ramaders?
-Sí, la nostra és una ramaderia de cucs. Tenim autorització com a granja de cucs, d'acord amb la normativa de la UE. La compra inicial ens va dur a un 80% de pèrdues en proves, fins que els animals es varen adaptar al menjar que els donam. La nostra varietat és l'única que deixa que l'ensenyis a menjar coses molt diferents.
-I què mengen, els vostres cucs?
-Els alimentam amb fems, restes d'escorxador (categoria 2 i 3) -materials de baix risc-, restes de poda, paper i cartó, i un poc de menjar cuinat. Tenim acords amb entitats i amb empreses. A hores d'ara consumeixen aproximadament devers 18 tones/dia de restes d'escorxador, entre 14 i 16 tones/dia de matèria verda i una tona de diversos. La quantitat és respectable, si sabem que el Pla de Residus preveia una incineradora de 7.500 tones de residus càrnics i nosaltres ara ja en consumim 6.000 tones.
-Quines instal·lacions teniu?
-Les bàsiques. Tot el procés és natural, encara que això signifiqui més espai i més temps. Hi ha sitges de fermentació del menjar i una bassa de lixiviats que es reutilitzen per mantenir la humitat. Després de tres mesos, la mescla es dóna als cucs dins els seus propis corrals. Quan el cuc s'ho ha menjat, col·locam unes gàbies enganadores i recuperam els animals. Porgam el fems i el deixam reposar dos mesos perquè acabi de madurar. El cicle és d'11/12 mesos fins que ensacam l'adob.
-Quina producció teniu?
-Produïm \132 entre 10 i 12 tones d'adob per mes, però amb les xifres d'entrada d'ara arribarem a les 8/10 tones per dia en menys d'un any. Sols feim una qualitat de producte amb envasos de mida diferent. L'anomenam «Adhumus Plus». No és un vermicompost convencional, és un humus de qualitat superior gràcies als components de l'alimentació dels animals. És molt complet i molt ric en àcids húmics. Les proves de jardineria han donat resultats molt bons amb quantitats de 120/130 grams per metre quadrat. No fa olor i té una textura similar a la terra de mata. El seu ús no és contaminant.
-Com vos va la comercialització?
-Bastant bé. Tenim distribuïdors a quasi tots els pobles. Els qui l'han provat no han volgut canviar: jardiners, camps de golf, horticultors i molts de petits consumidors. En venem a la Península i en volem treure cap als Països Baixos. El problema són els costos del transport.
Qui deia que a Mallorca no hi ha idees innovadores? Aquesta empresa llucmajorera ha aconseguit fer un adob de qualitat i, a la vegada, resoldre un difícil problema ambiental.
Mateu Morro
