Els experts que han participat en l'elaboració del número 18 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, presentat dimarts passat a l'Espai Mallorca de Barcelona, es mostren esperançadors respecte a la situació de la llengua catalana a les Balears.
Joan-Albert Villaverde, coordinador del número esmentat de la revista, conclou, després d'analitzar els diferents treballs sociolingüístics, que «a les Illes Balears encara s'hi donen unes condicions òptimes perquè hi sigui aplicable una política lingüística que promogui efectivament l'ús social de la llengua catalana i que faci viable la comunitat lingüística que la parla, a fi que es garanteixin plenament els drets lingüístics de tots els ciutadans de les Illes».
Segons Villaverde, «això és possible perquè el coneixement de la llengua continua sent elevat, especialment entre els més joves; perquè el català encara és considerat un element necessari per a la integració social i laboral; perquè la població balear veuria amb bons ulls que l'Estat incorporàs el català al seu funcionament i que fos oficial a la Unió Europea, i perquè una proporció elevada d'illencs considera que hauria d'augmentar l'ús social del català». Finalment, destaca que, «a més, la majoria (dels ciutadans illencs) està d'acord amb la regulació normativa dels usos lingüístics, segons es desprèn de l'Enquesta sociolingüística 2003 (encarregada per la Direcció General de Política Lingüística)».
L'edició especial d'aquesta revista sobre la situació de l'idioma a la nostra comunitat autònoma ha comptat amb la participació, entre altres, de Joan Melià, sociolingüista i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB); Ernest Querol, professor de la Universitat Oberta de Catalunya i director de l'Institut de Sociolingüística Catalana; Bernat Joan, sociolingüista, escriptor i eurodiputat; Lluís Segura, membre del cos de lletrats de l'Administració autonòmica balear, lletrat del Consell Consultiu i, fins fa pocs mesos, director de l'Institut d'Estudis Autonòmics del Govern; Pere Salvà, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears especialitzat en temes relacionats amb els efectes del turisme i amb els fluxos migratoris; i Nanda Ramon, professora de llengua i literatura a l'ensenyament secundari i tècnica en planificació i dinamització a la Direcció General de Política Lingüística entre els 2001 i 2003. Igualment, també hi han participat Pilar Vinent i Eva Florit, tècniques del Consell Insular de Menorca, que han participat en l'elaboració del Pla de normalització lingüística de Menorca.