En Francesc Mascaró és un pagès que ha treballat molt en la millora genètica dels seus animals. És Mestre Criador reconegut per l'associació CONAFE per la seva tasca d'aconseguir «altes produccions, bona conformació i longevitat» en les seves vaques.
-Sempre heu fet de pagès?
-Sí, els meus pares ja estaven d'amitgers a Son Cosmet de Campos. Jo vaig néixer allà. Des de ben petit ja em varen agradar molt les vaques. I sempre he fet aquesta feina. Ara tenc les vaques a s'Hort de Son Coves: unes 40 vaques i unes altres 25 o 30 de recria. La nostra producció és la llet i els vedells. També venc vaques d'alta selecció genètica.
-Com heu enfocat la millora genètica?
-Des dels inicis de la inseminació artificial he participat en tots els programes de millora. He cercat bous canadencs i americans. Ara estic emprant també bous europeus. Però ha arribat un moment en el qual incrementar més la producció de llet ja ens du problemes. Aquestes vaques tan productives tenen propensió a la mamitis, infertilitats, coixeres... Duren pocs anys. Hem de cercar un tipus de vaca que faci una llet de qualitat i que duri molts d'anys. A mi mai m'ha agradat dur les vaques molt forçades.
-Com està el mercat de la llet i dels vedells?
-Fa 20 anys els vedells valien més que ara, igual que la llet, i les vaques per carn pràcticament no valen res. Si hi ha qualque pagès que segueixi és perquè estima la seva feina. Pel que fa a la llet els preus estan baixos, a la península sempre han estat més alts que aquí. Quan es va crear Prilac el preu va augmentar 6 pessetes i, de moment, no s'ha tocat. Però a 48 pessetes no es pot fer llet.
-Quina ha estat l'evolució del sector?
-Queden 47 vaqueries a tot Mallorca i unes 2.500 vaques. Queda molt poc. Els que han abandonat han fugit del camp. La gent, quan les vaqueries varen perdre rendibilitat, se'n va anar a cercar altres feines. El que abans eren horts ara són xalets. Si segueixen llevant vaqueries arribarà un moment que no hi haurà llet per la indústria làctia o formatgera. Bé, hauran de dur la llet de fora, i Mallorca perdrà la capacitat d'alimentar-se ella mateixa.
-Què es podria fer?
-El que seria més urgent seria que el preu de la llet compensàs la feina del pagès. També s'ha d'intentar a través de l'administració que els costos de producció minvin, creant una «unifeed» (centre d'elaboració de dosis alimentàries) comunitària que a la vegada fos una central de compres. S'ha d'escoltar el sector. Ja comença a ser hora de fer coses, perquè estam a punt d'acabar la legislatura i no s'ha fet res.
-Què trobau de l'obtenció d'una Indicació Geogràfica Protegida pel formatge de Mallorca?
-Em sembla molt bé sempre que la llet sigui de Mallorca. Una altra cosa seria una presa de pèl. El formatge de Mallorca ha d'estar elaborat amb llet de Mallorca.
-També sou president de l'Associació Intersectorial Agrària?
-Sí, l'Associació va néixer en un moment en què hi havia un poc de desànim. La seva finalitat és donar força al sector agrari. És una associació creada per tal d'ajudar els pagesos a sobreviure. Donam suport administratiu, tècnic i jurídic. Començàrem pel sector lleter, però tenim socis en porcí, ovelles, fruits secs, cereals, races autòctones, etc.
-Com es presenta la Fira de Maig de Campos?
-La nostra associació l'organitza i intentarem superar el que hem fet els darrers anys. Hi haurà degustació i venda de formatges i de vins. Tots hi estau convidats.
El sector de vacú de llet de Mallorca és essencial en el marc d'una pagesia equilibrada i sostenible. La feina d'homes com en Francesc Mascaró bé es mereix el suport que necessita per poder continuar la seva activitat.
Mateu Morro
