La nacionalista Margalida Capó apuntà que «havent-hi informes jurídics desfavorables ens exposam que ens posin una querella per prevaricació, el que han de fer és rebre Cales a través del pla general».
En la mateix línia, des d'ALM-UM, Catalina Julve, advertí que «nosaltres no posarem cap impediment però es fa difícil votar a favor quan hi ha informes en contra perquè d'aquesta manera nosaltres ens hi jugam molt i els veïns no hi guanyen tant». «Quan es va fer el plànol de consens era per incloure'l en el pla general i no per rebre els terrenys», apuntà Julve.
Júlia Roman (PSOE), apuntà que «les coses s'han de fer seguint la legalitat i l'única manera és a través del pla general. A més, el fet que no es rebin els terrenys no vol dir que la Sala no hi pugui fer inversions».
Per la seva banda i en referència als informes jurídics, el batle de Manacor, Antoni Pastor, es mostrà convençut que «es poden rebre els terrenys malgrat no sigui el més adequat, qualque cosa s'ha de fer perquè Cales no pot seguir així. Me sap greu que hi hagi hagut un canvi d'interpretació sobre el plànol de consens, l'esperit del qual era el que nosaltres proposam. Hi ha d'haver voluntat política, ens hem de mullar políticament, jo vull donar la passa i assumir el risc».
Des d'AIPC, Bernat Amer recordà que quan a l'any 2001 s'acordà el pla de consens «mai es va parlar del pla general però com que ara el pla està a les portes tal vegada volen esperar. El més indicat seria que fóssim tots els partits els que aprovéssim la recepció perquè ara s'ha fet una feinada que seria una llàstima que es deixés perdre».
Cales va néixer amb un pla general propi que, després de 40 anys, no es correspon amb la realitat. En el 2001 es féu el plànol de consens on tots els partits acordaren un nou mapa amb vials, zones verdes, etcètera. Ara, el pacte vol rebre aquest plànol i legalitzar-lo a posteriori.