P.C.Palma.
El pacte «antitransfuguisme» firmat pels candidats d'Unió Mallorquina (UM) de Calvià el 19 de maig del 2003 suposà «una infracció de la Constitució», segons la sentència dictada ahir per la titular del Jutjat de Primera Instància número 6 de Palma, la qual determina la seva «il·licitud» i «nul·litat». Per això, absol el «trànsfuga» Joan Thomàs i desestima la demanda presentada per Isidre Cañellas, Maria Iolanda Tomàs, Macià Cantarero i Sebastià Genovard, que reclamaven tres milions d'euros a l'edil, ara en el grup mixt.
D'aquell contracte «antitransfuguisme», en virtut del qual els candidats d'UM en les eleccions municipals del 2003 es comprometien a mantenir fidelitat a UM, «no en pot derivar res d'eficaç», assenyala la resolució.
Thomàs trencà la disciplina del comitè local d'UM a Calvià, que havia acordat el 26 de juliol de l'any 2005 votar en contra de formalitzar la urbanització de Nova Santa Ponça, propietat de la família Nigorra. L'edil trànsfuga abandonà els seus càrrecs a UM després de donar suport al PP en aquella votació, però no lliurà la seva acta de regidor, que encara manté. El seu vot fou determinant per a la recepció de la urbanització a càrrec de l'Ajuntament presidit per Carlos Delgado (PP).
En els fets provats, la sentència assenyala que el demandat «firmà lliurement» el contracte -de fidelitat-, i que ho féu «creient que així es comprometia a defensar els estatuts d'UM, el seu programa polític i la seva honorabilitat, considerant que havien d'anteposar-se els interessos dels ciutadans als del partit i, en comprovar que no era així, actuà com ho va fer».
Abans d'entrar en el fons de l'assumpte, la jutgessa dóna per fet que les parts, «en els seus respectius escrits inicials, ja són conscients (...) que no s'està davant d'una anàlisi de la procedència o no de la urbanització Nova Santa Ponça, ni de l'actitud dels partits polítics o dels seus membres en aquest sentit».
«Es tracta d'una qüestió clarament jurídica la que s'ha sotmès a resolució, que se centra en dos aspectes: d'una banda, la legitimació activa del partit polític UM per poder exercir la present acció i per reclamar la quantitat fixada contractualment, ja que no és part del contracte el compliment del qual es reclama, i d'altra banda, la causa de contracte i la seva possible il·licitud», subratlla la sentència.
S'hi afegeix, en el fonament tercer, que el partit polític UM «té legitimació activa per exigir el compliment del contracte, juntament amb els altres signants».
Després, en dilucidar la possible nul·litat del contracte, la jutgessa assenyala que la part demandant entén que «no atempta contra la moral», mentre que el demandat sosté tot el contrari, ja que aquell document «vulnera la Constitució» i per tant «cap dels signants no pot repetir el que ha donat pel contracte o reclamar el compliment del que l'altre ha ofert». Aquesta va ser la tesi que va prevaler.
Fonts d'Unió Mallorquina de Calvià assenyalaren ahir que volen recórrer contra aquesta primera sentència.
