Durant aquest temps el periòdic ha contribuït a l'ús i a la normalització de la llengua pròpia. Evidentment, no ha estat tot sol en aquesta tasca. Associacions, empreses, sindicats, partits polítics, organismes oficials i persones a títol personal també han deixat la seva empenta per construir un país de dia en dia millor. Entre aquests hi ha el Consell de Mallorca, que en aquests deu anys ha emprès inciatives de caràcter social, mediambiental i cultural tan destacades com les que segueixen.
GESTIÓ DE RESIDUUS
La gestió dels residus de Mallorca ha avançat notablement en els
darrers deu anys gràcies a l'assoliment de competències del Consell
de Mallorca i l'eliminació de bona part de les duplicitats en la
gestió dels residus. Tots els residus que es generen a Mallorca han
trobat una sortida gràcies a la construcció del Parc de Tecnologies
Ambientals, inaugurat el 2003. El parc és un sistema integrat de
gestió de residus no perillosos, el segon més gran d'Europa i de
referència tecnològica. La primera passa fou la creació d'una
planta incineradora a Son Reus, no sense un debat polític que féu
trontollar aquell primer Pacte de Progrés al Consell de Mallorca,
amb crisis internes en partits com el PSM. Avui, ningú no posa en
dubte la capacitat i la necessitat d'una planta incineradora. I
manco quan els nivells de contaminació d'una planta d'aquest tipus,
amb les noves tecnologies, és molt minsa. Amb la posada en marxa de
la incineradora s'eliminaren 25 abocadors il·legals, dels més de 90
que es calcula que hi havia a Mallorca.
El Pla director de residus sòlids urbans va ser aprovat el 1992 i revisat el 2000. Un any després, el Consell assumí les competències en matèria d'ordenació de la gestió de residus no perillosos. Aquest 2006 s'ha inaugurat una nova planta de tractament d'enderrocs, residus voluminosos i pneumàtics, que dóna resposta a un dels principals problemes que té Mallorca en matèria mediambiental: els abocadors il·legals i la contaminació del subsòl que això provoca, a part de l'impacte visual i la molèstia dels veïns.
PREMIS DE MEDI
AMBIENT
Per incentivar l'estudi, l'ensenyament, la promoció del turisme
paisatgístic, i tot quant sigui per treballar pel respecte cap a
l'entorn natural, el 2001 es crearen els premis medi ambient. I amb
el mateix esperit, els Voluntaris per Mallorca, un any abans.
RUTA DE LA PEDRA
EN SEC
En aquests deu anys també s'ha completat la Ruta de Pedra en sec,
un recorregut de cap a cap de la serra de Tramuntana, que uneix
Andratx i Pollença a força de camins, entre els quals hi ha refugis
públics com Son Fortuny, Tossals Verds, La Mola, o Son Amer, el
darrer a ser incorporat i que ja està gairebé llest per ser visitat
per la ciutadania.
LA CAÇA
Els caçadors estan esdevenint un dels principals gestors
mediambientals. Amb aquest objectiu va ser creada l'Oficina de Caça
que, a més, participa en l'organització itinerant de la Diada de la
Caça que inicià el 2000.
L'AIGUA
La gestió de l'aigua fou una altra de les prioritats del Consell,
amb una presència important en els Plans d'Obres i Serveis, que ara
ja tenen una millor dotació i que fan incís especial en la millora
de la xarxa d'aigua. A finals dels 90 començà el debat per
transvasar l'aigua de sa Costera (Sóller). En aquest 2006 les obres
ja estan avançades.
INICIATIVES
CULTURALS
Aquestes són algunes de les iniciatives de caràcter social i
cultural que han comptat amb el suport del Consell.
Correllengua (des del 1995) organitzat pels Joves de Mallorca per la Llengua.
Setmana del Llibre en Català (des del 1990).
La Balanguera com a himne de Mallorca el 23 d'octubre de 1996.
Any Llorenç Villalonga (1997).
Recuperació de Ministrils (25 de juny de 2001), després de 300
anys.
Demanda pel reconeixement de les Illes a Europa.
Diada de Mallorca el 12 de setembre (des del 1997).
Mostra autonòmica del glosat, iniciada el 1999.
Acords amb Catalunya: L'Espai Mallorca; producció bibliogràfica i
fonogràfica; intercanvi de publicacions institucionals; recursos de
llibres de les Illes Balears a les biblioteques catalanes.
Pla de xoc lingüístic per facilitar l'aprenentatge del català, fer-lo llengua de treball i promocionar-lo en els serveis públics.
Campanya «Tenim una llengua per sentir» (2004).
Creació al Consell de la Direcció Insular de Política Lingüística,
a partir de 2003, que té un paper transversal i no adscrit
directament a Cultura.
EL GOVERN DE
MALLORCA
El 2000 entrà en vigor la Llei de consells. L'aspiració de la
Presidència és que aquest organisme es converteixi en el centre
polític de cada illa i amb més competències.
