B.P.Palma.
Bartomeu Colom, un dels experts que han participat en la comissió de «savis» per a la reforma de l'Estatut, reclama un aclariment sobre el model de consells insulars en un recent estudi que revisa el primer quart de segle de rodatge d'aquestes institucions.
Al text, que fa part del volum Estudios en homenaje a Miguel Coll Carreras, el professor de Dret Administratiu a la UIB planteja que, un cop rebutjat el model dels «cabildos» canaris, «seria convenient adaptar l'Estatut i la Llei bàsica del règim local al model d'arribada o, fins i tot, fer les modificacions necessàries per poder adoptar el model basc, ja que el model actual, entre burocràtic i representatiu, no pot satisfer ningú i presenta deficiències pel que fa al control democràtic».
Segons Colom, són moltes les qüestions que s'han de plantejar, com ara si la comunitat s'ha de reservar algunes competències executives; si tots els consells han de tenir les mateixes competències; si la potestat reglamentària ha de ser assumida per les institucions insulars, que no poden legislar; o si s'han de transpassar al Consell de Mallorca els mitjans personals inherents a la transferència de competències o mantenir la major part del personal a la Comunitat autònoma, la qual cosa encareix brutalment el procés».
La reforma de l'Estatut que tramita el Parlament balear ha blindat el model de la Llei de consells, pendent de la resolució d'un recurs al Tribunal Constitucional que presentà el Govern de José María Aznar.
Aquest esquema respon al que es coneix com a «model basc», que, de manera molt esquemàtica, perfila tres comunitats autònomes en paral·lel a les Illes Balears i podria deixar l'Executiu en un mer paper de «coordinador».
Segons les atribucions que hauria de conservar el Govern per garantir la cohesió de l'arxipèlag són «les econòmiques, les de sanitat i educació i una part de les que la comunitat rep com a executives».
