Amb 26 anys i una àmplia experiència en el món associatiu, Rafel Sedano assoleix la presidència del Consell de la Joventut de les Illes Balears. Compromès, contestatari i actiu, representa una tipologia de jove no gaire freqüent al seu entorn. Aquí tenim una mostra del seu esperit crític.
-Quin seran els reptes a assolir en els dos anys de mandat que teniu per davant?
-Per començar, vetllar perquè s'aprovi una bona llei de la joventut i perquè es faci una bona transferència de competències als consells en aquesta matèria.
-Això de portes a fora, però internament què és el que s'ha de millorar en CJIB?
-Bàsicament dos aspectes. Un que té a veure amb el grau de coneixement que tenen els joves sobre l'entitat -només el 20 per cent dels joves ens coneixen-. Hem de promocionar el CJIB i transmetre que es tracta d'una eina imprescindible per comunicar la joventut i les intitucions. L'altra qüestió a millorar és la referent a l'«expansió» de l'organització. Per primera vegada l'executiva té membres de totes les Illes, però encara tenim la sensació que el Consell de la Joventut només és de Mallorca.
-Parlàveu abans de la llei de la joventut. Quins són els punts que no us agraden de l'actual projecte?
-L'escassa dotació econòmica, sobretot pel que fa a la promoció i de participació del jovent. Però abans de tot hem d'aclarir un punt que ens sembla essencial. L'actual projecte de llei, que no s'aprovarà fins després de l'estiu, inclou l'Institut Balear de la Joventut. El Govern no ha previst la presència del CJIB en aquest òrgan, que és el ha de coordinar les polítiques transversals.
-I què hi pensau fer?
-Presentarem un recurs de reposició contra aquesta decisió.
-Govern i Consell estan immersos de ple en el conflicte de les transferències de Joventut. Qui té raó?
-Al CJIB pensam que la proximitat és un valor afegit, i per tant és millor que els consells i, més endavant els ajuntaments, gestionin la matèria. Però les competències s'han de transferir ben dotades econòmicament. D'altra banda, també és cert que hi ha programes que s'han de mantenir a l'estructura de la Comunitat autònoma perquè necessiten una coordinació interinsular.
-La desídia i la passivitat són les notes predominants en la joventut actual... tòpic o realitat?
-Segurament és un tòpic. Personalment m'agradaria que els joves estiguessin més implicats en el món associatiu; però tampoc me crec que les nostres inquietuds es limitin a fer botelló els caps de setmana.
-Ja que heu tret el tema, quina opinió us mereix aquesta fórmula d'oci econòmic que representa el botelló?
-El problema no és el botelló en si mateix, sinó les conseqüències que generen les actituds dels qui ho practiquen: brutor, renous, molèsties als veïns... Els problemes que genera el botelló se solucionarien amb l'habilitació de polígons d'oci. A Granada i altres indrets de la Península ja hi ha experències d'aquest tipus.
-Què ha fet el Govern per l'oci, l'educació, l'habitatge o la feina dels joves durant aquesta legislatura?
-Ha posat en marxa programes que em semblen positius, com per exemple la Hipoteca Jove, però li manca actuar amb transversalitat. Trobam a faltar polítiques integrades en matèria d'habitatge, educació i ocupació.
-Sou el tercer president consecutiu del CJIB identificat amb l'esquerra nacionalista... de veritat pensau que representau els joves de Balears?
-Independentment de la meva ideologia, aspir a representar tots els joves associats. Ells així ho han volgut; la meva candidatura va tenir un amplíssim suport, amb només dues abstencions.
