El vent bufa fort i fa molt de fred a Lobuche, un dels dos llogarets que es troben a la glacera del Khumbu. Ubicat a 4.900 metres d'altitud, només cinc-cents metres per davall del camp base de l'Everest, és un indret d'aturada obligada per refermar el procés d'aclimatació. Avui és, per tant, dia de descans per a Oli i per als dos Tolos.

La gran muntanya és més a prop i, per ara, ja s'han pogut observar perspectives àmplies de les alçades principals de la contrada, com és ara el Pumori (7.165 m) i la paret sud del Nupse (7.861 m), entre altres. Alhora, arriben bones notícies de Katmandú per a l'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2006». Tot plegat sembla una premonició. A pesar de la vaga general i del toc de queda imposat pel Govern del Nepal, l'helicòpter pogué dur la càrrega a l'aeroport de Syngboche, devora Namche Bazar. Uns dies més de retard i la marxa d'Oli i dels dos Tolos cap al seu objectiu hauria començat a perillar. Però, com sol afirmar Tolo Quetglas, «tot s'acaba arreglant, al Nepal».

La crisi política que viu el Nepal se segueix amb molta inquietud des del cor de l'Himàlaia. La distància no allunya del mal l'activitat d'aquesta regió, on les comunicacions aèries són fonamentals i estan aturades des de divendres. Actualment, són milers les persones que es troben a la zona de l'Everest, entre expedicionaris i turistes de muntanya. Qualsevol entrebanc a l'aeroport de Lukla, la porta d'entrada a aquesta àrea, pot resultar dramàtic.

L'activitat econòmica de la regió es basa, precisament, en aquest turisme d'aventura. Només Dingboche té 25 refugis i una població estable en temporada alta -de març a juny- de gairebé 500 persones. Aquest dies resulta gairebé impossible trobar un lodge o refugi amb places buides. Mentrestant, se'n construeixen de nous en tots els pobles de la vall.

El camí cap al camp base no té pèrdua: un enfilall de persones, xerpes, portadors i iacs en marquen l'itinerari. En aquesta processó interminable d'alta muntanya, les trobades peculiars es produeixen amb molta assiduïtat. La «fauna» del Khumbu és rica i diversa.

Ahir mateix, els expedicionaris mallorquins tingueren l'oportunitat de conversar amb Claudio Lucero, un escalador xilè de 73 anys que encapçala una expedició del seu país al Lhotse (8.414 m). Ell va ser un dels components de la primera expedició sud-americana a l'Everest pel vessant nord, l'any 1992, per la complexa via de Kanjum. Ho han intentat quatre vegades, però sense èxit. Lucero acompanya ara un grup de 14 xilens que volen conquerir el quart cim més alt de l'Himàlaia, coincidint amb el cinquantenari de la seva primera ascensió.

Aquest bomber voluntari i instructor de muntanya, format a l'antiga Unió Soviètica (URSS), és un gran conversador. Per ara, de les moltes vivències que contà a Oli i als dos Tolos, en destacam una per acabar.

Amb motiu del segon centenari de la independència de Xile, Lucero vol promoure el projecte dels catorze cims de vuit mil metres amb alpinistes del país.