B.P./M.L./E.P.Palma.
Un dia després de rebre la desqualificació de la UIB, el conseller d'Educació, Francesc Fiol, obrí les portes a la rectificació del qüestionat decret de trilingüisme.

Fiol assegurà que «sempre» havia «estat obert» a modificar el repartiment en parts iguals dels horaris impartits en català, castellà i llengua estrangera.

De tota manera, el conseller no volgué comentar les dures crítiques a la seva iniciativa formulades per la Facultat d'Educació i els departaments de Pedagogia. Afirmà que no té encara coneixement directe del text i que les informacions publicades eren contradictòries.

Tot i aquestes mostres de flexibilitat, Francesc Fiol digué que el seu departament duria endavant el decret de trilingüisme «amb independència» de les opinions contràries d'altres entitats sobre aquesta qüestió.

Segons les «consideracions» formulades per la Facultat d'Educació, la normativa que impulsa el conseller d'Educació, Francesc Fiol, és «discriminatòria», no està fonamentada pedagògicament, obvia la legislació vigent, «genera inseguretat», «crea expectatives que difícilment podran ser ateses» i, per tant, «ocasiona confusió a la comunitat educativa».

La proposta de la UIB, favorable a millorar l'aprenentatge d'una tercera llengua, consistiria a «augmentar progressivament les hores lectives setmanals dedicades a la llengua o llengües estrangeres fins a un màxim del 20% del còmput total de manera que el 80% restant quedàs fixat pels centres d'acord amb llurs respectius projectes lingüístics».

El professorat universitari critica el decret Fiol per discriminatori ja que l'assignació de recursos econòmics als centres escolars que s'hi acullin anirà en detriment dels altres, de manera que «comportarà un desequilibri important».

En la mateixa línia s'argumenta que «si l'objectiu -el trilingüisme- és positiu per a tot l'alumnat», «la norma i les seves conseqüències han d'implicar tots els centres i no poden discriminar l'alumnat en funció d'unes mesures o d'altres».

D'altra banda, la Facultat d'Educació considera que «en introduir un tractament horari idèntic per a les tres llengües» la norma «no té en compte el fet que, tant des del punt vista legal com epistemològic, els objectius i les capacitats per desenvolupar en un llengua estrangera no són idèntics que els de les llengües oficials».