L'auditoria revela que el 'forat' a l'Ajuntament de Sineu supera el mig milió

El batle també informà en roda de premsa que ahir mateix l'Ajuntament obrí un expedient disciplinari contra la funcionària de la recaptació de tributs, que treballava a l'Ajuntament des de feia 15 anys, i presumptament és la culpable del «forat» econòmic.

El regidor d'Hisenda fou l'encarregat ahir de desglossar any per any les irregularitats detectades en el compte de recaptació de tributs: «El fet que aquest compte es trobàs en números vermells a finals de l'any passat aixecà la nostra sospita i arriba un moment que trobam reintegraments en efectiu que no sabien d'on venien».

D'aquesta manera, el regidor d'Hisenda, que és l'única persona que té signatura al compte, començà a informar-se dels reintegraments fets des de l'any 1999 als 2005, que foren realitzats per una persona no autoritzada: «De l'any 1999 al 2005 veim un detall de reintegraments que pugen als 347.622'42 euros».

D'altra banda, Fuster detectà una altra anomalia «greu» referent «a liquidacions que estaven cobrades però no liquidades per la caixera».

Les anomalies no acaben aquí. Guillem Fuster assenyalà que «hem trobat desfasaments en les plusvàlues i llicències d'obra cobrades entre els anys 1999 i 2005. En llicències d'obres hem vist un desfasament de 122.924'68 euros i en plusvàlues la quantitat puja als 17.615'89 euros».

Els números vermells d'aquest compte bancari en el Crèdit Balear han provocat al llarg d'aquests cinc anys també unes despeses bancàries que pugen als 19.548 euros.

Així mateix, s'ha de dir també que l'Ajuntament no ha pogut trobar documentació referent a les plusvàlues i llicències d'obra dels anys 1999 al 2001.

Aquestes quantitats, resultat d'una auditoria, poden variar dependent de la investigació de l'instructor Lluís Garau Muntaner.

Vista la situació està previst que el secretari i l'interventor, que en aquests moments està de baixa, hagi de declarar ja que, segons explicà el batle, era la persona que havia de donar compte de les liquidacions dels comptes any per any. Una altra de les parts afectades al cas és el banc Crèdit Balear, la sucursal del qual durant anys donà diners sense comptar amb la signatura autoritzada.

Respecte a la resposta de la funcionària el batle digué que «no volia dir res. En principi ho negava, però digué que si ho havia de pagar ho pagaria».