L'extensió dedicada al conreu de la vinya a les Illes Balears supera les 1.200 hectàrees

Moner presentà la memòria vitinícola del 2005

Antoni MateuPalma23/03/06 0:00

La consellera d'Agricultura i Pesca, Margalida Moner, donà a conèixer ahir les dades sobre la producció i la comercialització del vi a les Balears durant el 2005.

Els vins que més s'han venut són els que duen les denominacions d'origen. D'aquests, n'hi ha dos a Balears. La DO Binissalem i la DO Pla i Llevant. La producció de vi d'aquesta casta, amb 31.768 hectòlitres, representa més del 20 per cent del total de vi produït. Moner digué que els vins d'aquestes dues procedències són molt acceptats a l'exterior i que la seva comercialització ha pujat més que altres vins de l'Estat, com són els de la DO de La Rioja o La Manxa.

L'extensió de terra que es dedica al conreu de la vinya, amb la finalitat de produir vi, s'ha incrementat progressivament d'ença del 2001. En xifres del 2005, aquesta extensió arriba quasi a les 1.300 hectàrees. Quant a la comercialització dels vins produïts aquí, el 2005 pujà un 6,6 per cent més en relació al 2004. Aquest percentatge inclou les quantitats de vi que s'han venut fora de les Illes.

«El que això demostra és que s'ha de continuar fent una producció de qualitat» digué Moner. La consellera afegí que el pressupost per a la promoció ha augmentat fins a 2.200.000 d'euros respecte del 2002. «Aquesta partida permetrà fer promoció dels nostres vins a fires locals i estrangeres, entre altres coses» digué Moner.

Els altres vins que hi ha es comercialitzen amb la categoria Vi de la terra, que pot ser de les Illes Balears, de la serra de Tramuntana, d'Eivissa, de l'Illa de Menorca o de Formentera. D'aquests vins se'n vengueren més de 6.600 hectòlitres durant el 2005.

La consellera Moner féu una molt bona valoració de la feina feta fins ara. Així i tot advertí que «hem d'anar alerta a no morir d'èxit. Hem de continuar fent feina perquè el producte és bo i hem de ser capaços d'aguantar una línia d'equilibri». Una altra dada és que la consellera pensa que els preus són adequats i competitius.