El portaveu del grup parlamentari popular al Congrés dels Diputats, Eduardo Zaplana, aprofità ahir la seva presència a Palma per oferir un repàs de l'actualitat política.
En l'àmbit autonòmic, defensà la proposta del president balear, Jaume Matas, consistent a reclamar al Govern central 3.000 milions d'euros en els pròxim anys per compensar el dèficit que arrosseguen les Illes en matèria d'infraestructures.
Segons Zaplana, que participà en la reunió de la Junta Regional del PP, la reivindicació del cap de l'Executiu autonòmic és «raonable» i «corregeix els desequilibris històrics de la Comunitat Autònoma». Quan li demanaren el seu parer sobre les diferències entre aquesta proposta i les recollides en l'articulat provisional de l'Estatut de Catalunya, assegurà que aquestes darreres «comprometen per sempre els pressuposts generals de l'Estat».
Durant la seva compareixença davant els mitjans locals, el portaveu parlamentari no estalvià lloances per al seu amic i company Jaume Matas. «Hi ha pocs polítics en aquest país amb el seu bagatge», declarà Zaplana, abans d'opinar sobre unes manifestacions recents del president de les Balears en les quals anunciava que la seva etapa al Consolat havia finalitzat. En aquest sentit, l'exministre portaveu del Gabinet d'Aznar respectà la decisió del seu company de partit, però advertí que «si depengués de mi, -Matas- ocuparia els llocs més importants de la política estatal».
Al marge de l'àmbit autonòmic, Zaplana oferí una valoració breu sobre els dos anys de Govern de Zapatero. A parer seu, «han estat dos anys perduts», en els quals l'economia, la política d'ocupació i de serveis socials i el respecte internacional de l'Estat s'han vist afectats de manera negativa. A més, lamentà que s'hagi «trencat» el consens constitucional. Tot plegat exemplifica el «canvi de règim» que Zapatero du a terme.
Quant a la investigació dels atemptats de l'11 de març del 2004, el portaveu del PP afirmà que «correspon a l'actual Govern i no a nosaltres» aclarir si ETA hi va tenir res a veure. Zaplana acusà l'Executiu de «mirar cap a una altra banda».
