Cinc grups parlamentaris i cinc propostes diferents sobre el sistema de finançament que ha de preveure l'Estatut d'Autonomia. Aquesta és la situació a la ponència parlamentària de la reforma després de la sessió d'ahir. Damunt la taula trobam des de les reivindicacions més ambicioses -les del PSM, EU i UM- a la del PP, on la prudència és la nota dominant. De totes maneres, el portaveu popular, Joan Huguet, va reconèixer que «podem acceptar el 80 per cent de la proposta del PSIB».

A partir d'ara, els diputats es donen 15 dies per estudiar totes les propostes d'articulat. Al PP es mostren optimistes sobre la possibilitat d'arribar a un acord, els socialistes es mostren més escèptics i acusen els populars de fer una proposta «poc seriosa i únicament basada en principis generals».

Huguet, presentà un document que qualificà de «valent» ja que, en la seva opinió, està «al límit de la Constitució». Dos són els grans eixos que postula el seu grup: el 3 per cent de les inversions de l'Estat durant 5 o 10 anys, com a finançament complementari per compensar en dèficit en infraestructures i l'anomenada «suficiència econòmica, que garanteix que Balears mai no quedarà per sota de la mitjana estatal en finançament per càpita després de fer la seva aportació al conjunt. Huguet assegura que si el PSIB accepta aquestes dues clàusules i matisa alguns dels seus articles «ens entendrem».

La portaveu dels socialistes, Francina Armengol, criticà que el finançament del PP «només compensa la insularitat durant cinc o sis anys i a més, no aborda qüestions com la capacitat normativa de les comunitats autònomes o la cessió d'imposts de part de l'Estat». Armengol considera que el seu articulat és «el més ambiciós i el més realista» i denuncia que el grup majoritari «s'ha limitat a copiar l'actual redactat».