El fotògraf Yves Hannechart té interès ara a ser testimoni del desenvolupament urbanístic que es produeix ara a l'illa d'Eivissa. Com se sap, el Pla de carreteres que s'executa a la pitiüsa major ha creat polèmica i una autèntica revolta social que ha estat contestada amb l'ús de la força pels cossos de seguretat de l'Estat, de manera especial per la Guàrdia Civil.

El fet és que la creació d'una autopista que uneix la Vila amb Sant Antoni, d'una altra que enllaça Eivissa amb l'aeroport i d'un segon cinturó al voltant de la capital han animat Hannechart a visitar l'illa i a retratar-ne paratges que aviat quedaran per a la posterioritat.

Hannechart havia mantingut fins ara que a Eivissa la destrossa del paisatge s'havia aturat i que hi quedava marge per conservar-la, però la creació de les dues autopistes i del segon cinturó el podria fer canviar de parer. En aquest sentit, ja s'ha posat en contacte amb el GOB per recollir informació sobre les darreres actuacions desenvolupistes a l'illa i assegura que «hi ha bastant de feina per desenvolupar, i amb el GOB tenc una font d'informació d'experiència contrastada sobre la preservació del medi ambient». L'objectiu d'aquest professional és recollir un material que sigui vàlid no tan sols per analitzar l'«abans» i «l'ara» de la pitiüsa major, sinó també per difondre'l a Mallorca i a Menorca i mostrar en imatges, ja sigui a través de conferències, exposicions o edidició de material imprès o audiovisual, l'actualitat mediambiental eivissenca.

Zones verges a Eivissa
Tanmateix, encara s'hi poden contemplar algunes zones verges com el port de Sant Miquel, ses Salines o les més pròximes a sa Conillera i es Vedrà. Són aquests indrets que, com altres zones verges de Mallorca, Menorca i la de Formentera, fan recordar a Hannechart aquelles paraules de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria que definien les Balears «com l'enveja del Mediterrani» i aquelles que inspiraren «un somni» al fotògraf. Segons recorda, el viatge en el subconscient li permeté «transformar-me en voltor i travessar na Foradada atret per la lluentor del sol de ponent i deixant en bones mans aquesta emblemàtica terra illenca. Afanys i llavor que esperava que germinassin en boscs d'alzina i en garrigues frondoses».