algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 17°
21°

«Eivissa espenyada, ramell de destrossa»

L'acte del Dia de Balears serví per escenificar la divisió dels eivissencs pel que fa al territori

«Eivissa, illeta espenyada; ramell de destrossa grossa; on canta l'auba amb tristesa; on canta el llevant ses penes».

Aquesta glosa, escrita en negre damunt tela, encapçalà la protesta que aplegà més de tres-cents eivissencs i eivissenques a les portes del recinte firal.

Davant ells, desenes de policies nacionals els impedien avançar més del «prudent». Un poc més enllà, les autoritats i els convidats anaven ingressant a l'edifici.

La concentració reivindicativa s'havia convocat a les set. Però més d'una hora abans un bon grapat d'antiautopistes ja ocupaven el pont d'una de les rotondes de la nova carretera de Sant Antoni.

Les úniques «armes» que brandaven eren xiulets i rudimentàries pancartes de cartolina o tela vella.

«No volem una illa de ciment»; «Macroprojectes en miniilles»; «La gallina diu que no al gallet, amo i senyor»; «Eivissa al límit, compromís amb el territori» eren alguns dels lemes de les pancartes. Les proclames demanaven la missió del president del Consell, Pere Palau, i de Matas. Les més agosarades cridaven allò d'«Esto nos pasa por un gobierno facha».

El renou estava ambientat amb desenes de banderes d'Eivissa.

Desconec si les noves vies acabaran xapant l'illa per la meitat, tal com sostenen els activistes. De moment, el que ja han fet és xapar la societat.

L'acte central del Dia de Balears va servir per escenificar la divisió. D'una banda, els que lluiten per preservar el màxim de terra possible i els propietaris d'unes cases amb massa història per ser esborrades de cop.

De l'altra, els que aposten per canviar el dibuix de l'illa apel·lant a la seguretat, la comoditat i la velocitat. Entre aquests darrers, es trobaven els polítics que anaven desfilant entre els crits de protesta; també els convidats a l'acte institucional i cerimoniós. Ells, polítics i convidats, se suposa que representen la majoria dels eivissencs. Així ho digueren les urnes al maig del 2003. Clar, els «hippies» no voten.

Fora, doncs, la societat organitzada entorn d'uns ideals i una rebel·lia. Manifestants anònims, el diputat Miquel Ramon (EU-EV) i el seu company de files, Joan Rubio, membres d'ERC, ecologistes... joves i no tan joves.

Dins, l'Eivissa oficial, la Baleària dominant; també convidats agraïts. El Govern Matas gairebé al complet -hi faltava el conseller de Medi Ambient, Jaume Font, que atenia altres compromisos-; les parròquies pitiüses, vint-i-cinc en total amb les seves senyeres; un grapat de cases regionals, representants de comunitats balears a l'exterior, associaciacions d'immigrants i fins i tot una Germandat Rociera. Subvencions a dojo. Entre els convidats, com no, l'expresident del Consell pitiús, Antoni Marí Calbet, damnificat per un ou despistat de qualque activista. La màniga del seu vestit delatava l'acció.

Ni fora ni dins, el PSIB-PSOE i el PSM. Per ventura per no perdre el costum de nedar entre diferents aigües.

Els socialistes (em referesc als obrers i relativament espanyols) quedaren a casa. Almanco oficialment. I és que devora els manifestants es va poder veure la diputada Patricia Abascal, eivissenca, i qualque militant de base.

Els líders del PSIB donen suport als que es manifesten, però volien evitar les possibles conseqüències que comportarien incidents no desitjables. Lògic en un partit que governa l'Estat i que aspira a fer-ho a l'Arxipèlag.

Els altres socialistes (els de Mallorca), sense força a les Pitiüses, miren els bous des de la barrera, però moralment estan amb els que protesten.

Segurament les carreteres tiraran endavant malgrat l'oposició dels que ahir pogueren escridassar els seus governants. A tots, excepte a Matas, que es deslliurà de la xiulada col·lectiva perquè entrà i sortí del recinte per la porta de darrere.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.