Formen part de la vida quotidiana dels palmesans, però pocs s'aturen a pensar què hi ha rere la seva imatge. Són els «guardacotxes» i es calcula que n'hi ha entre 35 i 50 a tota la ciutat.

Ara l'Ajuntament ha decidit identificar-los per poder oferir-los plans de reinserció sociolaboral que els permetin retirar-se del carrer. Les àrees de Serveis Socials i de Seguretat Ciutadana, dirigides per la regidora Margalida Ferrando i el tinent de batle Àlvaro Gijón respectivament, coordinaran la seva feina per intentar assolir el repte que suposa integrar en el mercat laboral unes persones acostumades a viure, com a mínim, al límit de la indigència.

El agents de la Policia Local s'encarregaran de «fitxar» els «guardacotxes», però en comptes d'imposar-los la corresponent sanció per treballar a la via pública sense permís, els derivaran a la xarxa de Serveis Socials de Cort.

La seva situació, completament alegal, i la mobilitat del sector fan quasi impossible comptabilitzar el nombre exacte d'aquests «treballadors». De totes maneres, la Policia ja té localitzats els «habituals», els que duen més temps en l'«ofici».

Se solen situar devora de les vies comercials del centre de Palma. La Plaça de s'Olivar, la Plaça del Carme, el Passeig Mallorca o els carrers adjacents a les Rambles, són els més freqüentats per uns «guardacotxes» que ja no duen gorra, com passava abans, però que continuen demanant la voluntat per ajudar els conductors a trobar un lloc on aparcar. Fa anys eren mallorquins o peninsulars. Actualment aquests operaris no reconeguts també provenen d'Amèrica del Sud o de països de l'Europa de l'Est.

Segons Ferrando, alguns «guardacotxes» són usuaris dels diferents centres d'acollida; altres pernocten directament al carrer, potser a l'espera d'una oportunitat.