El Suprem confirma l'anul·lació del contracte d'una cap de l'Ibanat

Interior, a pesar d'haver recorregut la sentència, de fet havia separat del càrrec l'afectada, que, segons fonts de l'Ibanat, és ara un alt càrrec de l'organisme i percep un salari de 45.000 euros anuals.

La persona nomenada com a cap de l'Ibanat tenia un categoria funcionarial per a la qual es requereix el graduat escolar. La plaça que passava a ocupar tenia com a requisit d'accés una titulació superior. La qüestió en litigi no era si la persona tenia o no una llicenciatura, sinó si en la seva nova destinació a l'Ibanat podia ocupar una categoria superior a la que tenia en origen.

El Tribunal Superior de Justícia ha tornat a donar la raó a la part demandant, Comissions Obreres, representada pel lletrat Nicolau Fonollar. Tot i que, segons pareix, la litigiositat amb la Conselleria d'Interior ha davallat una mica durant els darrers mesos, el cert és que aquest departament afrontarà en breu un important recurs contra les bases de les oposicions convocades.

La intenció de Comissions Obreres i d'un grup de funcionaris és demanar al Tribunal Constitucional que plantegi una qüestió de constitucionalitat perquè entén que el sistema aprovat vulnera els principis d'igualtat, capacitat i mèrit en l'accés a la funció pública.

El sistema, pactat per José María Rodríguez amb la resta de sindicats, atorga molts avantatges al personal interí i contractat laboral. Unes bases similars, quasi idèntiques, aprovades pel primer govern de Jaume Matas foren declarades inconstitucionals el 1999 pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.