J.M.S./G.M. Manacor.
«Matas i Munar inauguren carreteres, nosaltres reinauguram camins públics». El camí va estar obert. Aquesta vegada no hagueren de botar barreres ni enfrontar-se a guàrdies de seguretat. L'excursió de la plataforma procamins públics de Manacor fou tot un èxit de participació ja que, malgrat el fred i els núvols, unes 1.500 persones arribaren al puig d'Alanar pels camins públics des Fangar.

Peter Eisenmann, el propietari de la finca, complí així l'ordre del batle de Manacor, Antoni Pastor, que signà el passat divendres quatre decrets en els quals instava el multimilionari alemany a obrir quatre camins. Malgrat tot, encara queda un dubte: si Eisenmann va obrir els camins per evitar incidents amb l'anunciada excursió o si acatà realment els decrets de Batlia. Per això, aquests dies la plataforma vigilarà per si els panys tornen a les barreres.

La plaça del nucli de Son Macià s'anà omplint d'excursionistes i a les 10 del matí s'inicià l'excursió amb la lectura prèvia d'un manifest. En representació de la plataforma, llegí el text Joan Cubells. Primer donà les gràcies a tots els assistents, als quals demanà civisme i respecte per l'entorn. També donà les gràcies a l'Ajuntament de Manacor per cedir l'escola del puig d'Alanar i al batle Antoni Pastor «pel canvi d'actitud que sembla haver tengut», ja que anuncià que faria complir el catàleg de camins.

Amb cavalls, amb bicicletes i sobretot a peu, gent de tot arreu i de totes les edats s'apuntà a l'excursió per reivindicar l'obertura dels camins públics de Manacor. Uns 20 minuts després de partir del nucli urbà, la gernació arribà a la barrera i els dubtes desaparegueren: «La barrera és oberta! I no hi ha guardes de seguretat». Allà es muntà tot el protocol per procedir a la inauguració oficial. L'honor de tallar la cinta va recaure en la persona de Sebastià Llinàs, un extreballador de la brigada municipal que es dedicava a mantenir els camins ben conservats i que aportà el seu testimoni en el judici de l'any 1968, quan el senyor des Fangar ja intentà bloquejar el pas. Llinàs digué que «jo form part de la memòria viva que certifica que aquest camí es públic perquè jo som dels únics que queden que el vaig arreglar. Jo som mallorquí i estim molt Mallorca i desitjaria que la Justícia fos per tothom igual, però pels senyors és d'una manera i pels pobres d'una altra».

El moment
Acte seguit i després de deixar clar que «jo no som en Matas», Llinàs va tallar la cinta inaugural, la barrera s'obrí i els excursionistes foren partíceps d'un dels moments més esperats, després d'uns tres anys de reivindicacions.

Les dues hores de trajecte fins al puig d'Alanar transcorregueren sense cap incident i amb calma total. La Policia Nacional els vigilava de lluny però la seva presència fou només testimonial.

En arribar a l'escola del puig d'Alanar, els participants recuperaren forces amb el dinar i celebraren, almenys ahir, la victòria.