Maria Antònia Munar, presidenta d'Unió Mallorquina, reafirma el seu compromís amb els organismes i entitats que treballen per promoure i dignificar l'ús de la llengua i la cultura de Mallorca. La també presidenta del Consell de Mallorca assegura que el pacte del seu partit amb l'Executiu de Jaume Matas és determinant per garantir aquest futur.

-Com veis l'actual estat de la llengua catalana a Mallorca?
-Després de molts anys, avui en dia podem dir que l'ús del català cada cop té més prestigi a Mallorca. S'ensenya a les escoles, és un requisit per accedir a llocs de feina, i molts comerços i empreses retolen en català els seus cartells i propagandes; és present als mitjans de comunicació... El català és una llengua útil, la nostra. I puc dir amb orgull que bona part del prestigi social que ha guanyat la nostra llengua és gràcies a la feina que des de fa molts anys es fa des del Consell de Mallorca.

-Com valorau l'actuació del Consell de Mallorca en defensa de la nostra llengua i cultura?
-Les nostres iniciatives encaminades a la promoció de l'ús de la nostra llengua i cultura es basen en una política de seducció i no d'imposició. En positiu fa més bon fer feina i així volem enfocar els nostres projectes. Però no ho feim en solitari; totes les accions de promoció les hem fetes amb el consens i des de la col·laboració amb les entitats i els col·lectius que històricament han contribuït a la defensa i a la promoció de la nostra llengua i cultura. En aquest sentit, les subvencions, com a instrument eficaç en l'aplicació de les polítiques de caire nacionalista, han estat nombroses.

-Quines són les iniciatives que més destacaríeu?
-Per descomptat, la primera edició dels premis Mallorca de creació literària -duita a terme aquest passat mes de setembre- ha estat el projecte més esperat i ambiciós en aquesta legislatura. Hem volgut fer uns premis en català que estiguin a l'altura d'altres d'arreu del món, els premis més ben dotats en llengua catalana i que, any rere any, compleixin la missió de prestigiar la nostra llengua literària. Però el més important és l'aplicació transversal que hem fet de la política de promoció i ús del català. Vull dir que, més enllà de les actuacions puntuals, és el conjunt de les nostres polítiques nacionalistes les que fan que puguem assegurar que la presència d'Unió Mallorquina en el Consell de Mallorca i l'establiment d'un pacte amb el Govern del Partit Popular està sent determinant a l'hora de garantir el futur de la nostra llengua.

-Què més es pot fer? Quins són els projectes que teniu en marxa?
-De manera ja més concreta puc dir que la Direcció insular de Normalització Lingüística, que depèn de Presidència i que ha estat tota una novetat durant aquesta legislatura, gestiona una sèrie de subvencions a empreses. Hem destinat uns 400.000 euros a mil accions de normalització d'empreses privades per a retolació, targetes, etiquetatge, etc. Donam suport econòmic a les publicacions en català de Mallorca, un bon exemple d'això és el suplement «L'Espira» de Diari de Balears. Contribuïm amb una sèrie d'entitats de caire nacionalista en la promoció de la llengua i la cultura catalanes. Aquestes entitats són l'Obra Cultural Balear, Joves de Mallorca per la Llengua, el Gremi de Llibreters de Mallorca, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, la Fundació Antoni Maria Alcover, Associació Músics de Mallorca per la Llengua, i així un llarg etcètera. També participam en la realització de la Universitat Catalana d'Estiu. En total, enguany, hem aportat 742.500 euros en aquestes iniciatives i, l'any que ve, seran 1.097.000 euros. Una xifra mai no assolida fins ara pel Govern de Mallorca. Vull destacar també els cursos de català per a les cases regionals; les subvencions a publicacions culturals, premsa forana, estudis de normalització lingüística; l'emissió en català d'Ona Mallorca; la realització del programa televisiu Parlant en Plata... Són molts projectes, com es pot observar. Però sobretot hi ha accions en política que no estan a cap pressupost, tot i que diuen molt de qui les assoleix. M'estic referint a l'autoritat política que va exercir Unió Mallorquina en el seu moment perquè el català fos la llengua vehicular a IB3. Si no fos per UM, avui IB3 seria en castellà.

-Per què altres institucions fan tan poc per la nostra llengua i la nostra cultura?
-El més important és que tots caminem en el mateix sentit, involucrant tota la societat en aquesta tasca. Nosaltres ho estam fent en la mesura de les nostres possibilitats, però encara queden sectors (educació, immigració) als quals no podem arribar a causa de les competències, i allà és on la resta d'institucions han de fer feina. De cara al futur, tenc la certesa que l'ús social de la nostra llengua es veurà incrementat i serà vehicle de comunicació a tots els nivells. Fins aleshores, crec que la missió de totes les institucions és centrar tots els esforços perquè això sigui possible. Però, dirigint-me de manera especial a aquelles persones preocupades pel futur de la nostra llengua i cultura, els diré que les polítiques nacionalistes d'UM no són un fet puntual, de cap manera; aquesta és una de les essències de la nostra manera de fer política i no l'abandonarem mai. UM deixarà de ser UM el dia que abandoni aquesta línia d'actuació. Forma part d'un programa electoral i d'un compromís amb els electors, però el que és més important: forma part de la manera de ser i de pensar de les persones que feim Unió Mallorquina.

-Per què sembla que a determinada gent li fa tanta por la llengua i la cultura pròpies?
-La nostra cultura no fa por a ningú, esper. No tendria gens de sentit. La cultura mallorquina és oberta i tolerant, hospitalària, rica, amb història, solidària... Si hi algú que se senti amenaçat per la nostra cultura, no n'entenc el motiu, ja que a Mallorca estam acostumats a conviure amb moltes civilitzacions des de fa segles i demostram cada dia que som una cultura hospitalària i receptiva.

-Com valorau haver posat en marxa els premis Mallorca de literatura, els més ben dotats de la llengua catalana?
-Els escriptors que guanyin el premi tenen la garantia que han participat en un certamen de prestigi i que es valora la qualitat de les obres. Aquesta edició ha estat un èxit de participació.

-Teniu previst posar en marxa una altra campanya de normalització lingüística?
-«Tenim una llengua per sentir» ha estat una campanya extraordinària, amb molt de ressò i que ha implicat moltes personalitats de la nostra societat. Ha estat una campanya feta amb el cor, que va començar molt fort i que no feim comptes abandonar. De la campanya hem avançat amb els fets.