Partit Popular i PSIB-PSOE han arribat a un acord per desbloquejar les negociacions sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Els contactes mantinguts durant els darrers dies entre dirigents d'ambdues formacions han derivat en un compromís ferm per, d'una banda, reactivar la ponència parlamentària i, per l'altra, mantenir reunions bilaterals per abordar aquelles qüestions que fins ara han suscitat més polèmica, com ara la creació del Consell de Formentera, el repartiment per illes dels diputats autonòmics o la inclusió del finançament de la CAIB a l'articulat.

La principal força de l'oposició es va posar en contacte amb la direcció del PP a principis de setmana per intentar reprendre les converses que tornin a impulsar la feina política sobre la reforma. La resposta dels «populars» va ser positiva.

L'acord verbal que han assolit passa per atorgar a l'esmentada ponència de la Cambra «el paper protagonista que li pertoca». Tanmateix, es va pactar que aquesta comissió «deixarà per al final» els punts conflictius.

Paralel·lament, PP i PSIB-PSOE s'aniran reunint per apropar posicionaments perquè els temes que generen discòrdia arribin a la ponència amb un cert consens.

Respecte
Fonts socialistes advertiren que les trobades bilaterals que es puguin produir «sempre respectaran la resta de partits, que seran informats puntualment abans i després de qualsevol conversa sobre l'Estatut».

De totes maneres, la ponència parlamentària sobre la reforma no es pot retardar gaire si es vol presentar una proposta d'Estatut que sigui aprovada aquesta legislatura. El text ha de ser debatut a la Cambra autonòmica i, posteriorment, s'ha de tramitar al Congrés dels Diputats, que és allà on s'ha d'aprovar definitivament.

Savis
Els que sí han fet la seva feina han estat els savis de la comissió assessora de l'Estatut. Els onze experts coordinats per la vicepresidenta, Rosa Estaràs, ja han lliurat les seves recomanacions, que passen per incrementar el nivell competencial de la CAIB, per la creació d'un Consell de Formentera i per la definició de les Illes Balears com a «nacionalitat històrica».