Es Fangar, una de les finques més extenses de Mallorca ubicada devora Son Macià, sempre s'ha vist envoltat d'una polèmica si més no controvertida. Fent un volt per la història, es podria donar una explicació referent al debat sobre la titularitat pública o no del camí que travessa es Fangar, un sender que un temps connectava Son Macià amb la costa manacorina i amb la felanitxera.
Al llarg dels anys, com ho demostren certificats i actes signats pels secretaris respectius dels ajuntaments de Felanitx i de Manacor, el camí des Fangar fou concebut com un vial públic de pas cap als indrets esmentats amb anterioritat, a més d'afavorir la lliure circulació per la finca dels pagesos que treballaven per al senyor. La titularitat pública es fomenta també en certificats de manteniment del camí per part de les brigades municipals de les dues localitats. Per tant, parlam d'un fet públic més que documentat.
L'arribada del turisme provocà un èxode d'agricultors cap a la costa. El sender des Fangar canvià de concepció i es convertí en el camí més recte que la gent de Son Macià emprava per anar a guanyar-se les sopes a vorera de mar. El senyor des Fangar no veié amb bon ulls aquests avanços.
Fou l'any 1964, quan el senyor Pedro Juan Bonnín Amstrong, que segons els macianers de «bon nin» només en tenia el llinatge, demanà poder tancar els camins que travessaven la seva finca. Per argumentar-ho, segons informes desclassificats de la Guàrdia Civil, es dedicà a cometre actes vandàlics per acusar la gent d'atacar la seva propietat. I el senyor tancà el camí des Fangar.
El poble s'alçà. L'any 1966, surt la primera sentència. Però el jutge no es manifesta sobre la titularitat pública del camí, sinó sobre la procedència dels acords de l'Ajuntament de Manacor. Pedro Juan Bonnín, a pesar d'haver tancat el vial, sempre mantingué un portelló obert perquè els ciutadans hi poguessin transitar. La titularitat pública és indiscutible i el mateix hereu de Pedro Juan Bonnín Amstrong, Robert de Robert Bonnín, ha declarat sempre a la Plataforma dels Camins Públics que el des Fangar «ho és».
És amb la venda posterior de tota la propietat a Peter Eisenmann, que reneix tota la polèmica. L'any 2001, la Sala aprova per unanimitat l'Inventari de camins públics i camades de Manacor, i el des Fangar hi figura com a tal. L'entrada d'Eisenmann en escena provoca el tancament definitiu del sender, amb guardes de seguretat que tenen un posat amenaçador, i l'actitud de l'alemany provoca una mobilització i la creació de la Plataforma en Defensa dels Camins Públics Oberts.
D'ençà de l'arribada d'Eisenmann, s'ha produït una dotzena d'enfrontaments entre els membres de l'entitat ciutadana i la propietat amb motiu de la titularitat del camí, sense que des de l'Ajuntament s'hi hagi fet res.
Les dues actituds estan ben diferenciades. Els membres del col·lectiu esmentat són partidaris d'un acord plenari per tornar a obrir un vial que sempre ha estat de tots, mentre que des de l'Ajuntament de Manacor aposten per la negociació amb el propietari per obrir un nou camí que voregi la finca i eviti, així, haver de travessar-la. Per la seva banda, la Sala sosté que, segons informes jurídics, en cas de judici es perdria la potestat sobre es Fangar. La Plataforma assegura que té més que proves de la seva titularitat pública en cas d'haver-ho de demostrar. El que queda clar és que el Consistori hi ha d'actuar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.