Els psicòlegs vinculen al dèficit en prevenció les nombroses baixes per trastorns mentals

El Col·legi demana més inversió en la salut autonòmica, «endarrerida» en aquest àmbit respecte de l'estatal

TW
0


El Col·legi de Psicòlegs atribuí ahir el gran nombre de baixes per malalties mentals al dèficit d'inversió en prevenció d'aquests trastorns a la salut pública i a les empreses. Ahir, Diari de Balears publicà que prop del 30% d'incapacitats laborals a les Balears durant el 2004 es degué a problemes psíquics.

En aquest sentit, el president del Col·legi de Psicòlegs, Julià Baltasar, atribuí la situació «al dèficit d'inversió en prevenció de riscs» tant en el cas de les empreses com de l'Administració. De fet, recordà que «la inversió en prevenció s'hauria de multiplicar per deu, d'acord amb alguns estudis». A més, manifestà que «determinats símptomes, com problemes gàstrics i musculars, provenen de trastorns mentals i no apareixen en les estadístiques».

En conclusió, demanà a la Conselleria que «inverteixi més en salut mental, ja que en alguns casos han de passar dos mesos perquè el treballador rebi atenció, quan resulta que aquests trastorns s'han d'agafar a temps perquè la malaltia no empitjori ni sigui més costosa».

Així mateix, advertí que «estam per sota de la mitjana de professional de salut mental per habitant», si bé admeté que «l'oferta privada, amb una qualitat molt alta, supleix aquesta mancança». Per acabar, el president dels psicòlegs afirmà que «la demanda va en augment» i l'oferta també, «a un ritme d'entre un 10 i un 15% anual».

Per la seva banda, Pere Salvà, catedràtic de Geografia Humana de la UIB, assenyalà que «estam en una societat molt estressada, perquè hi convivim persones molt diferents i en la feina s'hi produeixen situacions d'assetjament que causen depressions». Així mateix, Jesús González, professor del departament de Ciències de la Terra de la UIB i especialista en el tema, assegurà que les malalties mentals són part de les «societats terciaritzades i industrials».

González manifestà que «existeix una transició epidemiològica que va des de les societats amb índexs de mortalitat alts fins a les que presenten un augment de la sociopatia, amb nous problemes socials i amb un increment de l'esperança de vida que no sempre es correspon amb el de la qualitat de vida».

El professor de la UIB considerà que hem començat a entrar en aquesta darrera fase, que es caracteritza per una població que viu cada vegada en llars amb menys individus i que sofreix problemes relacionats amb l'alt nombre de divorcis, i amb la dificultat per arribar a final de mes. Per acabar, González explicà que «la dona té més tendència a patir problemes mentals, per qüestions socials, laborals i genètiques».