El Centre de Recerca Econòmica (CRE), que depèn de Sa Nostra i la UIB, preveu un creixement del PIB balear per enguany del 2'2 per cent gràcies al dinamisme dels sectors de la construcció i del dels serveis. Tot i així, el director del CRE, Antoni Riera, alertà de dues mancançes que pateixen les Illes en les quals s'ha d'invertir per assegurar la continuïtat d'aquest creixement, el progrés tecnològic i la millora de la qualificació dels treballadors.

En la presentació de l'informe econòmic i social 2004 de les Illes, Riera advocà per fer un esforç important en noves tecnologies i formació com a única manera de no perdre competitivitat i de guanyar punts en la renda per càpita que, recordà, ha reduït del 36 al 18 per cent el seu diferencial amb la mitjana nacional. En aquest sentit, Riera creu que és en les branques més importants del sector serveis, comerç, hoteleria i oferta complementària on s'ha de fer l'esforç més gran que reportaria eficiència i sostenibilitat a l'economia illenca.

L'estimació del 2'2 per cent confirmaria, pels analistes del CRE, el camí cap a la recuperació dels registres de creixement, que durant el 2004 incrementaren el PIB un 1'5 per cent respecte 2003, tot i que aquest augment va ser inferior a la mitjana estatal del 2'7 per cent.

Per Riera, el factor principal que està propiciant aquest creixement és la construcció tant d'obra pública com privada. Considerà que les xifres parlen per si soles i que tant l'obra pública com la fi de la moratòria, que ha provocat que augmentin de manera important el nombre de llicències per construir habitatges, fan que aquest sector creixi de manera més ràpida que d'altres. Subratllà que això no lleva que els serveis mantinguin un 80 per cent del pes sobre el PIB i que també mostrin una recuperació d'un 2 per cent, però sempre per sota de la construcció. Per contra, la indústria manté un procés «clar» d'estancament pels alts costs de producció en el sector energètic i la competència exterior.

Sobre el mercat laboral, el director del CRE féu molt èmfasi en el fet que gairebé un 29 per cent dels contractes registrats al 2004 van ser de treballadors d'escassa qualificació i només un 8 per cent corresponen a empleats d'alt nivell formatiu. Això es deu en gran part a l'alta demanda d'ocupació de persones entre 16 i 35 anys, que fa que molts joves abandonin els estudis. «El problema ve quan als 35 anys aquestes persones sense formació passen a incrementar les llistes de l'atur», afegí.

Riera assenyalà que a les Illes hi ha una utilització intensiva del factor treball, i que malgrat cada treballador de Balears té a la seva disposició un 15 per cent més de capital que un d'espanyol, aquest ve bàsicamente del capital privat, perquè el públic continua per sota de la mitjana.